Un dels manuals més estudiats a les acadèmies militars del món és el conegut De la Guerra, escrit pel general prussià Carl Von Clausewitz; però no només s’estudia a acadèmies militars –per certs sectors el terme militar és incòmode– sinó en innombrables escoles de gestió empresarial, econòmica i de màrqueting.
Aquest militar, nascut el segle XVIII, havia pogut disseccionar els aspectes filosòfics, sentimentals i polítics d’un conflicte armat. De manera, que fins avui gran part de les seves idees continuen vigents, entre altres coses perquè en essència parla de la condició humana en un aspecte tan llunyà per nosaltres com tàctica, estratègia o combat militar. Canvia l’armament, però no canvia allò que empeny a fer-lo servir.
La invasió per part de la Federació Russa a la República d’Ucraïna, no deixa de ser –lamentablement i desgraciada–, una mostra més. La considerem, i personalment trobo que ho és, desproporcionada, injustificable i una barbaritat de grans proporcions que només portarà desolació, pobresa i ressentiment.
El dia 1 de març, a la majoria de places de Catalunya es van dur a terme concentracions ciutadanes demanant la fi de la guerra. A Figueres també, i amb un gran nombre de persones tant de la comunitat ucraïnesa com altres ciutadans que varen voler donar suport, d’alguna manera mostrant el rebuig a aquesta guerra absurda i cruel.
No només això, sinó que hem pogut veure com des de la mateixa capital altempordanesa, i molts altres municipis també, s’han engegat campanyes d’ajut directe per poder pal·liar un drama col·lateral, el dels refugiats ucraïnesos que mentre escric aquest article ascendeixen a més d’un milió.
També, hi ha els experts en el tema, aquest o qualsevol altre, que van llençant les seves teories i/o acusacions en funció de les seves fílies o fòbies des de la comoditat; com sigui, el drama de la guerra ha tornat a Europa. Això també és la globalització, la qual cosa vol dir que ens afecta i ens afectarà.
