El limfedema és una malaltia caracteritzada per l’aparició d’un augment de volum, a qualsevol lloc de cos, i que està provocat per una disfunció del sistema limfàtic. És poc conegut i molt sovint mal tractat.
El sistema limfàtic està format per una xarxa de teixits i òrgans distribuïts per tot el cos. És el responsable d’eliminar part de les restes del metabolisme cel·lular i líquids no reabsorbits pel sistema venós. Té una part superficial, situada ben bé a sota de la pell i una de profunda, que es distribueixi juntament amb el sistema vascular i el nerviós.
Podem classificar el limfedema en primari i secundari. És primari quan la persona neix amb pocs vasos, cosa que fa que no funcioni que aquest sistema prou bé. Pot aparèixer a la infantesa o estar latent, fent aparició en qualsevol moment de la vida. Sol manifestar-se quan hi ha canvis hormonals. En adolescents, poden simular un esquinç i confondre’s, passant desapercebut, provocant un possible retard del diagnòstic i del tractament. El limfedema secundari està provocat per una disfunció del sistema limfàtic. La causa més freqüent en països del tercer món és la filariosi -infecció per un paràsit-. En el nostre entorn la causa sol ser una intervenció quirúrgica, un tractament amb radioteràpia o un traumatisme que provoca una obstrucció, lesió o sobrecàrrega funcional d’aquest sistema.
El limfedema apareix en la zona més a la vora d’on s’ha produït l’agressió. Si es tracta d’un càncer de mama, el limfedema apareix en el braç i, si és secundària a un càncer de pròstata, ho fa en els genitals i/o a les cames. Els factors que predisposen a la seva aparició són: la limfadectomia i el nombre de ganglis extirpats, la radioteràpia, tenir un índex de massa corporal superior a 25, la hipertensió arterial, la infecció d’una ferida, l’aparició d’un seroma postquirúrgic i la quimioteràpia.
El seu tractament ha de ser multidisciplinari o pluridisciplinari. Cada professional té un paper molt important en el seu maneig. Un dels reptes a assolir és el del diagnòstic en el moment 0-1 de la malaltia, és a dir al començament, que és quan el limfedema respon millor al tractament. Es tracta d’aturar-lo i mantenir-lo en aquest estatge, quan encara no dona problemes greus. També seria ideal fer tractaments preventius abans d’algunes cirurgies, com les del càncer de mama, de pròstata, d’ovari i d’úter. Quan el limfedema ja s’ha instaurat cal tractar-lo correctament. Hi ha diferents possibilitats d’intervencions terapèutiques. Tenim la teràpia física descongestiva, el drenatge limfàtic manual, la col·locació d’embenats o peces de roba de contenció-compressió fabricades amb teixits especials, fer exercici físic guiat per fisioterapeutes experts i tenir cura de la pell i de l’alimentació.
La base de l’èxit del tractament i la no progressió de la malaltia, és l’apoderament del pacient. Com sempre, i com que no hi ha dues persones iguals, tampoc hi haurà dos tractaments iguals i aquests seran sempre individualitzats.
El limfedema és una malaltia crònica, que com tantes d’altres no es cura, però sí que es pot tractar i evitar la seva progressió, per això és molt important fer el diagnòstic i tractament precoços. El dia 6 de març és el dia mundial del limfedema.
