Vivim en un món contradictori. En la mateixa setmana en què hem estat capaços de mostrar la nostra cara més solidària i afectiva amb el poble ucraïnès, hem rebut un nou bany de realitat: l’any passat es varen incrementar a Catalunya les denúncies per agressions relacionades amb la ideologia, l’ètnia, la religió o l’orientació sexual. Mentre focalitzàvem l’interès social i mediàtic en donar resposta a un megalòman, descobríem que dos de cada deu investigats per delictes d’odi a casa nostra eren menors. I alerta amb les seves edats, trenta tenien entre 10 i 13 anys i cinquanta-sis entre 14 i 17 anys.

Se’m fa difícil comprendre com la mateixa societat que és capaç de bolcar-se incondicionalment davant de la injustícia d’una guerra fratricida, pot engendrar una manca tan gran de respecte per la diversitat i la pluralitat. Després de la treva de l’any anterior a causa del confinament i de la pandèmia, el nombre de denúncies ha tornat a situar-se prop del mig miler. Una xifra que, segons els Mossos, només representa dues de cada deu agressions que es produeixen a Catalunya tan presencialment, com a través d’internet i les xarxes socials.

El delicte d’odi més freqüent va ser la LGTBI-fòbia, amb quasi la meitat dels fets investigats, seguit pels atacs racistes i els de motivació política. Mentre les denúncies relacionades amb l’orientació sexual s’han triplicat des de 2016 per la bona feina feta des de les entitats del col·lectiu LGTBI, les agressions per ideologia han disminuït pel descens de la crispació generada al voltant del Procés.

Mirar cap a una altra banda durant anys davant dels desitjos expansius de Vladimir Putin, ens ha dut a la situació actual. Ens equivocaríem si ara també mirem de reüll i naturalitzem els delictes d’odi i discriminació sobretot entre els més joves, el nostre futur. Avisats estem.