Ales escoles, ens trobem amb una gran varietat de tasques al llarg del curs. Algunes més marcades, altres més obertes, algunes més mecàniques i rutinàries i altres més creatives. Els i les professionals hem de mostrar-nos en tot moment oberts a tot allò que va sorgint diàriament, adaptant-nos a les situacions, ajudant en el benestar emocional de l’alumnat i buscant en tot moment la motivació cap a l’aprenentatge. Tot i aquest dia a dia, la majoria de centres organitzen activitats especials en dies concrets al llarg del curs: festes escolars, jornades literàries, tallers o dies específics per a treballar uns valors i crear unes activitats que ajudin a compartir, reflexionar o ajudar a millorar l’esperit crític de l’alumnat.

Avui és 8 de març, dia de la Dona treballadora. És un dia de lluita, de reconeixement, d’agraïment i de reivindicació. El concepte i els reptes del feminisme han anat evolucionant al llarg dels anys en funció del paper de les dones i dels homes en la nostra societat. La lluita s’ha anat globalitzant, s’ha anat ampliant i fent més inclusiva i ha anat teixint aliances amb altres reivindicacions. Tot i aquests avenços positius, encara ens trobem davant del repte de passar de la igualtat formal a la igualtat real entre homes i dones, independentment de l’origen, la classe social o les capacitats.

Alguns centres fan murals de les dones de la seva vida o escriuen missatges, altres llegeixen llibres de dones importants o fan història i investiguen el perquè es commemora aquest dia, i encara d’altres fan activitats específiques sobre la coeducació. Aquestes jornades fan que els infants i joves coneguin la nostra (i la seva història) i que es mostrin més respectuosos, inclusius i crítics amb la societat que ens ha tocat viure.

Són dies importants de crear i compartir, però el que no podem fer és limitar aquest treball un dia en concret. Hem de tenir clar que són aprenentatges de la vida, transversals i que els infants els han de viure de manera integral.

Cal que la coeducació sigui present en tot moment i en tots els àmbits. Ha d’estar impregnada en tots els espais educatius i és necessària la implicació de tot l’entorn i de tota la comunitat educativa. S’ha de veure reflectida en les activitats, tant en les curriculars com en les més informals, en el propi comportament dels i les professionals, el de les famílies i en tot l’entorn que els envolta i cal recordar i remarcar que som un model i no hem de tenir actituds i comportaments masclistes.

Hem de sensibilitzar cap al respecte, i això només és possible si tenim una actitud i una mirada oberta i respectuosa cap als infants i la gent jove. Hem de mostrar una benvinguda a la diversitat, oferint gestos i polítiques concretes de coeducació dins els centres escolar. S’ha de vetllar perquè aquesta diversitat proporcioni una experiència enriquidora per a tot el grup. Cal convertir les aules en espais democràtics on tots els i les membres del grup, de manera individual o comunitària puguin desenvolupar lliurement i de forma segura la seva personalitat, les seves opinions i els seus gustos de manera que visquin amb igualtat d’oportunitats.

Des de la CUP tenim clar que quan parlem de l’escola que volem, parlem d‘una escola coeducadora en una ciutat coeducadora, com a eina indispensable per un futur millor per totes.