Fa dies llegia un article sobre l’auge de l’anomenat «art digital»; cal distingir entre art digital i art digitalitzat. El segon és una manifestació artística de caràcter físic, real, que passa a format digital i que pot utilitzar-se per quelcom que té un ús real i físic, a la nostra vida. En aquest cas solen ser còpies o reproduccions de peces més o menys famoses.
L’art digital és una creació artística que neix i resideix al núvol, i té un valor de mercat igual que ho tenen les obres físiques, sigui quina sigui la seva perspectiva. Una curiosa aportació del món de l’art que des del seu inici ha trobat la picaresca de qui se’n vol beneficiar il·lícitament. I se’n vol beneficiar per què l’art digital genera, milionaris.
El món de l’art ha estat, i continua sent, objectual, d’objectes –necessitem un objecte artístic per valorar-lo–; això està canviant de la mateixa manera que comencen a córrer els diners digitals que substituiran el físic i el de plàstic (targetes de crèdit). I per evitar la delinqüència amb el robatori o falsificació de l’art digital, s’ha creat el que s’anomena NFT (Non-fungible token) un certificat d’autenticitat inalterable que es gestiona a través del Blockchain o cadena de blocs, sistema de traspàs d’informació, diners o qualsevol altre element digital validat per tots els usuaris d’aquest, garantint l’operació i l’autenticitat. Per a molts és un misteri.
Aquest és un exemple de gestió de fons digitals artístics, però és una part de tot el que està per venir, encara.
La informació, per exemple, ja no està en mans dels mitjans ni dels qui la transmet, sinó que tenen una complexa xarxa que va des de l’institucional al particular provocant una veracitat, en el millor dels casos, qüestionable; tenim el cas de la recent invasió d’Ucraïna.
Tot canvia, no sé si perquè continuï igual, però el cert és que aquesta transformació ens deixa, als que encara tenim una part de mentalitat analògica, a les portes de la més absoluta ignorància. Per reflexionar-hi!
