Soterrar l’estació de tren a Figueres no és tant car com sembla i sí que és possible en l’horitzó de vuit anys. Calculo al voltant de 50 milions d’euros comptant el 2% de corrupció i el 20% de sobrecost en l’obra pública.
Buscant diaris no he trobat el cost de l’estació del centre de l’AVE de Girona, però sí el pressupost de l’estació de l’aeroport, 360 M€. Fent un recull de premsa us podeu trobar que a Sant Feliu de Llobregat el cost és de 133 M€ com inversió molt forta, a Sabadell, el 2018, amb inversió de 20 M€ un tram més petit, a l’Hospitalet sobre el mateix, a Terrassa 26 M€ el 1994, aquestes són algunes entre les que podeu trobar en un clic ràpid a diferents retalls de premsa. El pressupost propi d’inversions segons l’Ajuntament de Figueres és de 7 M€. Per tenir idea de les magnituds del que estem parlant, seria 7 M€ x 8 anys = 56 M€. Per tenir idea de què es fa amb els diners públics, si calculo 50 M i dividim per 50.000 habitants, són mil euros per cap, que seria molt barat segons els impostos que estem pagant. Evidentment, aquestes inversions no es fan amb pressupost municipal, i no es poden comptar d’aquesta manera, però donen idea de les proporcions, aquestes inversions les fan instàncies superiors que també paguem els figuerencs.
Imprecisions quantitatives a part, el terreny no és tan rocós com en poblacions de muntanya, passa menys per dins ciutat i els edificis no són tan enlairats com a poblacions de Barcelona. Vaja, que no és com passar el tren sota la Sagrada Família.
A Figueres, no tenim l’estació de tren soterrada pel problema de la política, només falta que uns diguin alguna cosa perquè els altres diguin la contrària. És un problema greu, vota menys de la meitat de la població, la classe mitjana se’n va a viure als pobles del voltant, el comerç està a la Jonquera i el passeig està a Roses. Figueres, resumint, és una ciutat dormitori.
Cal dir que el dia a dia avui, s’està fent bé, la ciutat s’està endreçant bé, es veu i em posa molt content. Estem molt millor que abans, d’ençà que ens van destrossar la ciutat fent-nos un dormitori de 50.000 habitants. I una ciutat no és ciutat pel fet de tenir molta població, ni amb els carrers asfaltats, que és tan necessari com anar dutxat per anar a treballar, i és d’agrair, però amb això no es progressa, no fas bé la teva feina, no es tira endavant, no tens millor ciutat.
Figueres necessita il·lusions, il·lusions ni que sigui per deixar d’escoltar als nostres fills que a Figueres no hi veuen futur, i el soterrament de l’estació ens les donaria, aquestes il·lusions. De veritat, seria una altra ciutat. Soterrar l’estació de tren ens donaria una connexió amb la Marca de l’Ham que la faria ciutat, provocaria un creixement en una zona que de fet la podríem qualificar de nova, per tant, ens acostaria a Roses, ens donaria places, una rambla i molt passeig i, fet intel·ligentment, ens modificaria l’edificabilitat de la zona i els carrers podrien ser més amples, ens permetria fer ciutat fins a arribar al camp de futbol. Per això fa una mica de riure el pla general tal com està plantejat.
Ara, tot això és fer volar coloms si prèviament, solucionat el dia a dia que si s’està fent, no s’afronten problemes més assequibles: la Sala Edison, el Casino Menestral, la plaça de Toros, el Museu de Monturiol, la Casa Nouvilas, el Museu de la Sardana, etc., tot això és fer ciutat...
Com explicava a l’article anterior, això és temps i dedicació. I sobretot molta menys política i deixar de tocar els collons amb la pregunta d’on posem una antena de telefonia perquè és molt pobre, tant pobre com vendre que un estudi sobre el tren és guai, perquè per als figuerencs totes aquestes coses és com menjar bledes.
De totes maneres, que quedi una mica clar, bastant clar i molt clar: Figueres no serà res de res fins que no solucioni el problema dels talls de llum del Culubret i el problema dels okupes a diferents punts de la ciutat. Perquè avui això és la realitat de Figueres.
Això sí que és tenir un projecte per Figueres, plantejar una transformació com la de Maragall a Barcelona del 92, la Barcelona que brillava, no la decadent Barcelona actual, i això no es fa ni amb el dia a dia ben treballat, ni fent el gandul a la Diputació. Es fa amb interès per com afronten les properes generacions a Figueres la ciutat. Però, que quedi ben clar, que canviar coses a Figueres sí que és possible, perquè no és tan car.
