Agraïment

En nom del meu Pare i de tota la família us vull donar les gràcies a tots els assistents a aquesta cerimònia religiosa i també a tots aquells que ens heu fet arribar les vostres mostres d’estimació. Agraïment és una paraula màgica, i un acte que hauríem de fer molt més sovint.

El Pare ens ha deixat, era sobretot una persona plena de bondat, sempre disposat a ajudar. Una molt bona persona, un gran Pare, un gran Avi, un enamorat de la música, un amant de Catalunya i de la seva terra natal, les Illes Canàries. Molt de la broma i un defensor de la família en majúscules. Ell va venir de les seves Illes a Catalunya, i a Arbúcies va conèixer el seu gran amor i ja es va quedar aquí per sempre més, 64 anys al costat de la meva Mare. Tota una vida.

Girona i Roses van ser els llocs triats per fer la seva vida. El dia a dia a la capital i els caps de setmana a Roses. Es va implicar en la vida social, va ser president de la federació de gimnàstica a Girona, i Rei del Carnaval de la gent gran a Roses. Els darrers dies de la seva vida, quan jo li recordava que aviat faria 92 anys, ell em deia, amb el seu somriure murri: «Ya me queda poquito... estoy en capilla» i reia.

Cada dia és un regal, estimem als nostres, abracem-nos –ara que la pandèmia sembla que s’acaba– i diguem-nos més sovint les paraules màgiques: «T’estimo».

El teu record viurà sempre als nostres cors i el teu exemple ens guiarà sempre. Descansa en pau, Pare estimat!

Practicar l’agraïment, expressar el nostre amor més sovint, gaudir de cada dia com un regal, i recordar a tots aquells que ens han guiat i acompanyat, els eixos del meu escrit, i que surten del cor directament, en moments difícils, de dol i de pena, que cal viure i superar.

Serveixi aquest article d’avui com un acte in memoriam del meu Pare estimat, i acabo amb aquest poema de Miquel Martí i Pol: «Em costa imaginar-te absent per sempre./ Tants de records de tu se m’acumulen/ que ni deixen espai a la tristesa/ i et visc intensament sense tenir-te».