En les darreres setmanes, dintre aquest 2022, m’ha arribat la informació del malestar que es viu a La Marca de l’Ham per la problemàtica dels ocupes que s’han instal·lat en els blocs d’habitatges de la SAREB, pisos d’una promoció inacabada, fruit de la crisi del totxo que va començar el 2008.

El setembre del 2016 vaig publicar en aquest setmanari un article sobre els okupes, fruit de l’amistat amb una família que vivia a la plaça Joan Tutau, en uns pisos d’habitatges de la Generalitat, i que es van trobar amb la necessitat d’haver-ne de marxar per aquesta circumstància.

La problemàtica s’ha fet més gran, en aquests temps de pandèmia. Ho avala l’Informe FOESSA, qui, amb Càritas, ha realitzat, fa unes setmanes (18 gener), la primera radiografia social completa de la crisi de la Covid-19 a Espanya. En un informe de set-centes pàgines, fa saber que la precarietat laboral durant la crisi sanitària s’ha duplicat, afectant quasi dos milions de llars.

També parla de la desconnexió digital que afecta un milió vuit-centes mil llars, i ho defineix com el nou analfabetisme del segle XXI, que sofreixen l’«apagada» digital; el cinquanta per cent dels que viuen en exclusió social, a més de no tenir calefacció, també estan sense connexió digital. Un dels aspectes que més mal fa és descobrir que dos milions set-cents mil joves (entre 16 i 34 anys) viuen afectats per processos d’exclusió social intensa. I que els qui el 2008 tenien 18 anys, ara, el 2020, els ha agafat amb 30 anys; dos sotracs greus pel que fa a la joventut, i que els afecta sobretot per l’emancipació familiar, el treball i la possibilitat de trobar habitatge.

L’Informe parla de les diferències territorials sobre l’exclusió: així, mentre a Astúries o Euskadi afecta el 16% dels habitants, a Canàries o Catalunya, afecta el 29% de la població. I si es concreta més, en l’àmbit laboral afecta molt a Múrcia, Andalusia i Canàries; en l’àmbit de consum ho fa sobretot a Madrid i Catalunya; i pel que fa al dret a l’habitatge, afecta fortament Canàries i Catalunya.

Entre les propostes que suggereix l’Informe hi ha: a) mantenir les mesures que s’han pres en aquest temps de Covid, i que tenien provisionalitat, en àmbits de salut, habitatge i prestacions social; b) millorar la cobertura de l’Ingrés Mínim Vital; c) garantir un sistema de Salut públic de qualitat; d) crear polítiques enfront de l’exclusió residencial; e) superar la bretxa educativa provocada per l’apagada digital; f) adaptar els serveis socials a les realitats socials del segle XXI.

Encara més a prop geogràficament, i en un àmbit exprés de la problemàtica de l’habitatge, hi ha el Document de Càritas Diocesana de Girona, sobre «Exclusió Residencial», elaborat per l’Observatori de la Pobresa i l’Exclusió social (febrer 2022), que ha fet un sondeig sobre els usuaris de Càritas de les comarques de Girona.

Diu que els objectius permanents de Càritas són: adaptar la seva acció als reptes socials de cada moment, i denunciar les causes que generen pobresa o exclusió social, instant l’Administració a assumir les seves responsabilitats. I, en aquest àmbit, assenyala tres problemes: la precarietat d’habitatges socials, la dificultat d’accés pels usuaris de Càritas, i la incapacitat de la majoria d’ells per fer front a les despeses d’habitatge. La seva anàlisi fa veure unes problemàtiques greus: el 18% dels enquestats viuen en habitatge okupat; el 50% paguen lloguer, tot i que un terç d’ells hi viuen sense contracte vigent; i el 43% d’aquests no pot fer front a les despeses d’habitatge. El 75% no té calefacció i el 65% no disposa d’aparells d’informàtica. I, molt greu, el 15% no tenen a casa ni llum ni aigua potable.

Més enllà de les propostes que suggereix per a la mateixa Càritas, reclama a la gestió municipal que creï dispositius municipals per lluitar contra la vulnerabilitat i l’exclusió social, que creï serveis especialitzats per persones sense llar, com centres residencials o pisos d’inclusió, obligatori en poblacions de més de 20.000 habitants. Acaba reclamant als municipis afectats que impulsin la declaració de municipi d’àrea de mercat tens, i sol·licitar-ne la tramitació per via d’urgència. A la Generalitat, també li reclama que es recuperi la normativa catalana suspesa en matèria de lloguer social i mesures per evitar els desnonaments de famílies vulnerables.

Tots plegats tenim molta feina a fer, també en aquest àmbit de l’habitatge. Aprofito per felicitar l’Ajuntament de Vilafant que, aquests darrers dies, ha sortejat una dotzena d’habitatges socials.