Parlem una vegada i una altra que estem en un moment on es fan imprescindibles els canvis, però continuem actuant segons unes estructures mentals antiquades, o, més ben dit, que ja no serveixen de cap de les maneres per al moment que estem vivim.

Hi ha molts exemples, però un que està ara sobre la taula és el dels jocs d’hivern als Pirineus. Veus variades estan advertint del disbarat que representa el fet ja només de pensar a fer uns jocs d’aquesta mena en unes temporades on la neu ha brillat per la seva absència, com per tirar endavant tota la moguda, i esperant que l’any en qüestió sigui diferent. I, si no, és clar, sempre es pot fer neu artificial...

Però fer neu artificial no només representa una gran despesa extra d’energia, sinó que a l’aigua, s’hi afegeixen productes químics que després, amb el desglaç, van a parar als aqüífers, ja prou malmesos.

L’altra qüestió és posar altra vegada tots els valors, o gran part, en el turisme, que sabem que és dels «productes» més fràgils, malgrat que hagi anat aguantant ja fa més de mig segle. Però ja som conscients que un problema econòmic, bèl·lic o sanitari pot carregar-se aquest ingrés tan excessiu en comparació amb altres. Llavors, és clar, tot trontolla... Tenir tots els ous a la mateixa cistella mai no ha estat una bona estratègia, malgrat que sembla que ho oblidem de manera sistemàtica.

El turisme, en general, no activa les produccions que es poden realitzar a la zona, sinó que més aviat les desactiva. Treballar intensament, però durant un període curt de l’any, permet un ritme de vida envejable. Però no tothom s’ho pot permetre. Ni tampoc s’ho pot permetre l’economia general del país. Hi ha altres coses a activar que estan més d’acord amb els moments en què vivim i en l’actitud que hem de prendre davant el canvi climàtic, com són la pagesia no industrialitzada, la ramaderia extensiva i la gestió dels boscos, artesanies diverses i indústries nostrades.

Malgrat que avui es mesura tot segons el PIB, ja sabem que aquest només quantifica el moviment de diners, un índex que no ens diu si vivim més feliços o no, o si som –o no– més responsables amb el medi ambient. I així ens està anant. Per això ara toca ser valents i seriosos davant les estratègies i accions que cal prendre.