Molts ens sentim orgullosos de la dieta mediterrània. Aquella que ens identifica geogràficament però que també, segons diuen, ens protegeix de les malalties cardiovasculars, neurodegeneratives i alguns tipus de càncer. Unes propietats que, segons s’ha demostrat, tenen un efecte positiu en l’esperança de vida en els habitants a la riba del Mare Nostrum.

En els primers dies d’aquesta pandèmia, els nutricionistes insistien en la utilitat d’aquesta dieta perquè és variada, equilibrada i aporta molts nutrients i antioxidants necessaris per a reforçar el nostre sistema immune. Fins i tot, hi ha qui la defensa com a part de la solució del canvi climàtic, ja que estalvia aigua, gasos d’efecte hivernacle i consum d’energia. Com veieu, motius no ens falten per treure pit d’aquest estil de vida batejat a finals de la primera meitat del segle passat per investigadors nord-americans.

Ara bé, la bona imatge de la dieta mediterrània també ha estat utilitzada amb finalitats qüestionables. Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) conclou que «la majoria dels productes alimentaris i begudes publicitats sota el concepte mediterrani no estan inclosos a la piràmide nutricional de la dieta mediterrània». Les investigadores Mireia Montaña i Mònika Jiménez han analitzat més de 1.750 anuncis d’aliments i begudes publicitats entre 2011 i 2020. Només el 13,59% d’aquestes mostres tenien un valor nutricional alt, segons el valor del Nutri-Score. La majoria eren «processats i ultraprocessats, rics en sucre, sal i greixos» és a dir, poc saludables i allunyats de l’estil de vida basat en la ingesta freqüent d’una quantitat elevada de verdures, fruites, cereals, llegums i fruits secs.

Per evitar caure en el parany d’aquest llenguatge enganyós, posem més atenció a les etiquetes nutricionals i mengem també amb els ulls. Això sí, ben oberts.