La finalitat que es disposi d’un dia a l’any per parlar d’aquesta malaltia és augmentar la seva visibilitat i millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i la de les seves famílies.

L’epilèpsia pot aparèixer a qualsevol edat. I es dona tant en infants com en adults. Pot ser generalitzada –se sol iniciar a la infantesa– i es tracta amb medicaments, però de vegades la resposta al tractament prescrit no és l’esperada i llavors es deriva el malalt a un equip especialitzat. Com la majoria de malalties, té diferents graus, segons la seva repercussió clínica. Des de la que no en té cap fins a la que pot arribar a provocar la mort.

Les crisis epilèptiques o els estats epilèptics –moltes crisis convulsives no controlades– poden arribar a ser mortals. També pot haver-hi la mort sobtada provocada per l’epilèpsia o perquè les crisis es donen en situacions laborals o ambientals de risc –treballar dalt d’una bastida o conduir un vehicle, en són exemples.

L’epilèpsia es manifesta en forma del que coneixem com crisi epilèptica. I n’hi pot haver de molts tipus diferents, cosa que fa que no sempre s’hi pensi. Precisament perquè pot prendre molts aspectes diferents i podem trobar-nos davant una persona epilèptica encara per diagnosticar, podem no pensar que és aquesta malaltia la que dona la cara. Ens podem trobar davant de crisi epilèptica focals, focals amb evolució a una crisi convulsiva bilateral, generalitzades. Les generalitzades es poden presentar, com crisis tòniques clòniques –que és una de les més conegudes i que es caracteritza per una rigidesa i una posterior convulsió de les extremitats–, les mioclòniques, les atòniques i les absències –típica en els nens– i, en darrer lloc, les desconegudes.

Com la majoria de les malalties pot ser provocada per diferents causes. Les més freqüents són les alteracions del son, la ingesta d’alcohol, la menstruació, l’estrès físic, el psíquic i/o l’emocional, alguns medicaments, algunes malalties cerebrovasculars, els tumors cerebrals i també hi ha les cisis epilèptiques reflexes –que són provocades per estímuls lluminosos o sonors importants–.

La diagnosi es basa en l’interrogatori clínic, l’exploració física i les proves complementàries, demanades per l’especialista en neurologia dins l’àmbit hospitalari. Se sol demanar una analítica, un electroencefalograma, un TAC i una ressonància magnètica.

El tractament és farmacològic i està protocol·litzat. Té en compte les característiques de la malaltia, de la persona i la seva resposta al tractament. Si una epilèpsia no es controla bé, després d’haver provat diferents pautes terapèutiques, hi ha d’altres possibilitats de tractaments que han de ser valorades per especialistes dins les unitats especialitzades.

No podríem acabar sense anomenar que cal tenir en compte per conviure amb la malaltia.

Cal respectar i seguir la pauta del tractament prescrit, evitar l’estrès i tenir cura de la salut mental, adoptar uns bons hàbits d’higiene del son, evitar el consum d’alcohol, portar una alimentació equilibrada i fer activitat física de forma regular.

És especialment important prestar especial atenció a la capacitat de conduir i a l’ús d’armes per evitar accidents.