Com aquell qui diu, fa quatre dies que sortia de casa amb pressa i em plantava a la Rambla de Figueres o en el seu succedani, al Pirulo d’en Dalí. Allà ens trobàvem tota la meva colla i passàvem la tarda xerrant, intentant lligar i planejant com arribaríem a la discoteca d’Empuriabrava l’endemà.

Durant diversos anys, aquest va ser el nostre espai de trobada, en tenim bons records i anècdotes. I es va convertir en el nostre espai perquè a Figueres no en teníem cap altre. En el meu cas personal, sí que he descobert nous espais on em sento còmode i em veig amb amics i coneguts. Però utilitzar la meva bombolla social com a mesurador de la situació dels joves a Figueres és injust, perquè no explica la realitat (perquè, si ho fes, el socialisme i Manel estarien governant el món!) i, ara com ara, els adolescents i els joves necessitem un lloc on poder trobar-nos, participar i socialitzar.

Malauradament, la realitat és que, en general, la gent de Figueres està desconnectada dels seus joves. I això fa que la gran majoria vulguin fer vida fora de la ciutat i de la comarca. No senten que sigui el seu lloc i s’apel·la a un cert sentiment de nostàlgia. Una sensació que Figueres, en algun moment, va ser millor, però tampoc ho coneixem del tot, perquè o no ho vam viure o ho vam viure poc. Ens trobem en una ciutat que no comprèn al seu jovent i, sovint, una ciutat que no tolera gaire els canvis. La problemàtica local es barreja amb un escenari general on l’actualitat, i sobretot el futur, és desconcertant i precari. I la pandèmia de la Covid-19 no ha fet res més que empitjorar una situació complexa, on si ja ens era difícil plantejar-nos un futur llunyà, ara, el futur a mitjà i curt termini també és impossible d’abordar. I per això cal aturar-se, observar i preguntar. Moltes estarem d’acord que Figueres no està en el seu millor moment, però tampoc hem de pretendre que torni a ser com la ciutat de fa uns anys. Figueres ha de ser la ciutat de la nostra actualitat, ens hem de desprendre d’aquesta nostàlgia i mirar més enllà del nostre voltant i veure quina és la realitat que ens envolta. Parar-nos, observar i preguntar als joves i a altres persones que formen la societat figuerenca què opinen sobre quina és la ciutat que ells veuen i la ciutat en la qual volen viure. Cal potenciar més els espais conjunts, espais que segurament ja existeixen, per poder així abraçar, completament, la realitat de Figueres.

Per una banda, tenim el Consell Local de Joventut de Figueres (CLJF), on els joves podem participar, decidir i organitzar activitats, accions, que enriqueixin la nostra cultura local i popular, però que ha d’incrementar el seu pes en la presa de decisions polítiques sobre la ciutat i els joves. Per l’altra, hem de continuar creant espais de trobada propis, com el del passat 29 de gener, que Zitzània va organitzar un vermut-tertúlia sobre com veiem la ciutat, joves i entitats.

Fórmules totes elles perquè els joves puguem conversar sobre el que ens preocupa, trobar estratègies per poder afrontar la realitat de la nostra ciutat i també lluitar per construir una ciutat que brindi oportunitats per poder establir una vida a Figueres. Només així aconseguirem que Figueres sigui de nou capital, la capital de l’Empordà.