Un dels moments més recordats de la nostra infantesa és aquell en què, per primera vegada, aconseguim donar unes pedalades i, tot i la ziga-zaga inicial, mantenim l’equilibri sobre les dues rodes de la bicicleta. Una habilitat que diuen que mai més s’oblida i que ens acompanyarà en moltes etapes de la vida.

Primer sota la vigilància paternal, després amb els amics per començar a tastar la llibertat de moviments i un cop passada l’adolescència, al final de la joventut, molts la recuperen els cap de setmana, de bon matí, com un mitjà per fer esport i esbargir els problemes.

Per això, no és estrany veure com els camins i les carreteres s’omplen de ciclistes aficionats que pedalen per exercitar cor i cames. Aquesta afluència genera, sovint, males relacions amb els conductors dels vehicles de quatre rodes.

Semblaria que els camins de muntanya són més segurs, però no agraden a tothom i ja se sap que les pedres i els esvorancs són amics d’hematomes i fractures. És una evidència que les carreteres, sovint estretes i poc mantingudes, estan cada cop més plenes de bicicletes i de cotxes massa potents i són, sovint, notícia pels accidents amb morts i ferits greus.

Ara que fa anys de l’accident d’en Sergi Murga, sabem que hi ha hagut més de 80 morts i gairebé 650 ferits a Catalunya en els darrers 10 anys.

És difícil trobar culpables. Hi ha conductors de quatre rodes que, mancats de paciència, avancen sense respectar la distància de seguretat i ciclistes que, creient-se els amos de la via, van de costat envaint espai i obligant a maniobres perilloses.

Manca una legislació clara i ben pensada, més enllà de distàncies, línies contínues i normes efímeres que ningú respecta perquè pocs les coneixen.

Potser, caldria proposar que aquests carrils bici que tant han proliferat en els darrers anys pels pobles i barris, s’allarguessin per camins i carreteres, connectessin localitats i així permetessin que les dues rodes de tracció humana tinguessin el seu espai propi sense haver de compartir-lo amb els autos a motor.

Mentre no sigui així, la mala relació entre xofers i ciclistes continuarà fent que aquest esport sigui d’alt risc.