Es compleixen 66 anys d’unes setmanes molt fredes. Fou una fredorada del mes de febrer del 1956 que afectar tot l’hemisferi Nord i, especialment, a l’Europa Occidental. Destaca a la major part de registres meteorològics com el mes més fred de tot el segle XX. Per a moltes zones dels països catalans, l’onada va ser molt freda durant els primers vint o vint-i-cinc dies del mes. A l’observatori Fabra, i a la mateixa ciutat de Barcelona, es varen registrar -6,7 graus ºC i una temperatura mitjana de 1,6 graus ºC, que és la més baixa des de l’any 1914.A l’estany Gento, a 2.150 metres sobre el nivell del mar, es va arribar a menys 32 graus ºC , la temperatura més baixa registrada a l’estat espanyol.

A la ciutat de Girona, el dia 3 de febrer, -10,5 graus ºC. A l’Empordà, a causa de les contínues onades durant 24 dies, vàrem estar en mínimes de -5 graus ºC. Els que ho vàrem viure, recordem aquell any, com «l’any que les glaçades varen matar oliveres». Aquella va ser l’única vegada que vaig haver de treballar amb passamuntanyes, ja que, amb el meu pare, vàrem haver de canviar les canonades esberlades, de sobre el teulat de l’hotel Armendares. L’Hotel Armendares, a la pujada Castell número 37 de Figueres, on ara hi ha els magatzems Puig Giralt.

D’aquelles glaçades, retenim en la memòria imatges dels carrers convertits en pistes de gel. Van ser uns dies en què els lampistes vàrem arreglar milers de tubs esberlats.