La deriva en la qual està entrant el Govern de la Generalitat, dimitint de les seves responsabilitats, amb el suport per acció o omissió del Parlament de Catalunya, en relació amb qui ha de governar Catalunya, és cada vegada més preocupant. La inseguretat jurídica i política que està afavorint l’actual Govern, portant Catalunya cap a un succedani de regnes de Taifes (característica àrab de divisió territorial), o d’una confederació anarcosindicalista d’assemblees locals o d’una república de territoris independents, tot per tal d’escapolir-se de la responsabilitat política que té com a Govern i en última instància, que també té el Parlament, està a poc a poc derivant greument, en el fet que sigui el «territori» qui hagi de decidir. Això està esquarterant i disminuint les facultats i poders que té la Generalitat i que fins i tot hauria de tenir encara més si ens apuntéssim a aquella màxima, de la qual ja ningú es recorda, de les «estructures d’estat».

La deriva acabarà provocant enfrontaments, malentesos i greuges territorials. Però, el que està provocant és la deslegitimació del Govern de Catalunya, com a estructura institucional de rang superior, la més alta després de l’Estat. Atenció que el missatge que s’està enviant és que no hi ha lideratge!

Un últim exemple, el Govern ha decidit fer una consulta vinculant a unes determinades comarques del Pirineu, no a totes, sobre si s’han de celebrar o no els Jocs Olímpics d’Hivern 2030. Més enllà del despropòsit de si aquests Jocs es fan o no amb Aragó (que a hores d’ara ja ningú entén res), es traspassa la decisió al «territori» (a uns territoris) en detriment de l’opinió i voluntat política expressada a les urnes, del Govern de Catalunya, del Parlament de Catalunya i, fins i tot, si és que s’ha de fer una consulta popular, de la ciutadania de Catalunya. De tota, no la d’uns «territoris». Com és possible que es vulgui consultar a dues o tres comarques, el que afectarà a tot un conjunt de variables socials, econòmiques, ambientals, turístiques, de tot Catalunya?

El subjecte polític «territori» no existeix, per tant, molta cura amb aquesta deriva. Si això és preocupant, més ho és que la resta de partits, oposició, Parlament (cada vegada més distret o fins i tot aturat), no estiguin posant el crit al cel, i alertant de forma pública, que no és admissible, més enllà de posicionaments polítics, buidar la Generalitat de competències, o fins i tot el mateix Parlament.

Es va començar eliminant la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat, traspassant la responsabilitat als ajuntaments i s’està en cascada, derivant multitud de decisions al «territori». Atenció al tots contra tots!