Aquest és un relat fictici ideat i escrit per conscienciar d’un tema que malgrat tot continua sent actual.

El meu nom és Aminata. Tinc 16 anys i he nascut i viscut sempre a Catalunya, a l’Empordà. Vaig a l’Institut on hi tinc moltes i molts amigues/amics i companys. M’agraden les matemàtiques, la biologia i l’esport. Hi ha qui diu que soc una bona atleta. M’encanta cantar i ballar i sortir amb la meva colla.

A l’escola i a l’institut, a part d’ensenyar-me matemàtiques, física i química, història i geografia també m’ensenyen d’altres coses, com ètica, per exemple. De fet, també ens parlen de drogues, dels seus perills, de com reconèixer situacions perilloses i de com escapolir-se’n. També m’han explicat que avui encara hi ha llocs del món on es du a terme la pràctica d’una intervenció sanguinària i cruenta, que atempta contra els drets humans. Em refereixo a la mutilació genital femenina. Quan m’ho explicaven no m’ho podia creure. Per què ens volen fer tant mal a les nenes i a les dones? Diuen que es du a terme seguint una tradició ancestral que pretén evitar que les dones puguem sentir plaer en les relacions sexuals, també perquè volen que arribem verges al matrimoni i que un cop casades mantinguem la castedat. De fet, els seus defensors afirmen que una dona a qui no s’ha practicat la mutilació és una dona impura. I per això poden ser rebutjades de la comunitat on viuen. Em va constar d’entendre-ho i mai ho he pogut acceptar. Avui dia encara hi ha més de tres milions de nenes en risc de partir-la.

Amb l’Helena, la meva millor amiga, hem parlat dels trets culturals de cada societat, que n’hi ha que no són bons i que s’han d’erradicar. Hem parlat de la mutilació genital femenina i ambdues creiem que s’ha d’acabar. Sabem que a Catalunya hi ha un protocol que, com altres iniciatives a escala mundial, està destinat a abolir la mutilació genital femenina. És aplicat per professionals molt diversos -en paraules tècniques en diuen equips multidisciplinaris- Aquests equips estan formats per personal sanitari d’infermeria, de medicina familiar i comunitària i de pediatria, d’obstetrícia i ginecologia, psicologia i fisioteràpia, treball social, treball ocupacional i cirurgia pediàtrica.

Jo, l’Aminata, juntament amb l’Helena, hem estat parlant molt i volem posar en marxa un petit projecte per col·laborar a erradicar aquesta xacra. Com ho farem? Doncs informarem de la mutilació genital femenina a les nenes i noies del nostre entorn. Els hi explicarem en què consisteix perquè puguin explicar-ho a altes infants i així ajudarem a detectar possibles situacions de risc i demanar ajut si pensen que n’hi ha alguna que pot ser-ne una víctima. Estem convençudes que aviat s’acabarà aquesta violència i la vulneració dels drets humans dels infants i els de les dones. Cal dir que aquesta pràctica pot tenir conseqüències molt greus, tant com per provocar la mort de la persona a qui se li practica. Amb l’Helena treballarem perquè no es pugui provocar mal a les nenes, a les noies i a les dones d’arreu del món.

I amb aquest relat-conversa, que malgrat ser fictícia, també podria ser real, es vol contribuir a les activitats de sensibilització que es duen a terme arreu del món per erradicar la mutilació genital femenina.