Fa un parell de mesos, el ple de l’Ajuntament de Figueres aprovava, per una amplíssima majoria, una moció en defensa i suport de l’ús social del català a la ciutat, atesa la regressió que pateix i que s’evidencia des del món educatiu, des del món cultural i des de la simple observació del llenguatge que es parla al carrer. Una moció que, des de Junts, vàrem fer arribar al Consell Comarcal, on també es va aprovar per amplíssima majoria i des d’on s’ha tramès a tots els municipis de la comarca perquè sigui assumida a tot arreu.

L’única formació política que s’hi va oposar va ser Ciudadanos. I en el ple de gener se’ns van despenjar amb una proposta per impulsar un ajuntament bilingüe i donar suport a això que anomenen «libertad lingüística». I ho van fonamentar en l’Estatut de Catalunya, citant-lo parcialment, és clar. Recordem que l’Estatut diu clarament que «la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament». A més, proclama el català com a llengua pròpia, oficial i amb el deure de conèixer-la. Per tant, entenem que no cal aquest bilingüisme que ens tornaria a èpoques del tardofranquisme i de la transició i afegiria un element més de risc en aquesta regressió que té l’ús social de català i que hem denunciat públicament. «El bilingüisme és un parany, és una tragèdia indescriptible», escrivia un gens sospitós d’abrandat i extremista Josep Pla l’any 1957! «El bilingüisme mata el català. El multilingüisme el salva». Aquesta frase és de Carme Junyent, prestigiosa lingüista i fundadora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, que fa pocs dies vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar-la a Figueres en una xerrada organitzada per Òmnium Cultural.

I cito Carmen Junyent en la seva defensa del multilingüisme: «Les llengües que desapareixen, desapareixen perquè tota la comunitat ha après una altra llengua. Així que bilingüitzes una comunitat, hi ha una llengua que o fa nosa o no serveix. I se substitueix. Les llengües que han desaparegut, han desaparegut en mans del bilingüisme. Quan hi ha un procés de bilingüització, el que segueix és la substitució».

Segons les dades estadístiques del grau de coneixement del català, que daten del 2011 (enguany en tindrem de noves), a Figueres, entenen la llengua pròpia del país el 95% dels seus habitants. Dit això, evidentment que hem de garantir la comunicació dels ciutadans amb l’administració d’aquest 5% (o possiblement més, actualment) que no l’entén. No coneixem cap situació, ni hem conegut cap denúncia, en el sentit que s’hagi desatès cap figuerenc per una qüestió de llengua. Arribat el cas, seríem els primers a denunciar-ho.

Per tot plegat, bilingües, no! Multilingües, sí!