Pel que sembla, la polèmica desfermada pel ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges, no té força per travessar l’Ebre. Aquí, a Catalunya, hi ha tanta gent xiulant (polítics, institucions i empreses), que el so pel fet de xiular no permet sentir els brams dels més de 8 milions de porcs que tenim (com a cabana porcina, i, per tant, fent abstracció de la bovina). El més greu és que a Catalunya som líders europeus i mundials en criança de porcs (més que Castella i Lleó o Aragó, que ja és dir), al bell mig d’una moratòria, a mitges, que es va iniciar l’agost de l’any 2021.

Una moratòria, no com la que afecta el desplegament de les energies renovables, aquesta sí, total i absoluta, a escala de tot el territori català, sense marges ni escletxes. Veiem la diferència amb les granges de porcs, la moratòria només afecta a la setantena de municipis (la majoria d’Osona), que estaven amb el subsol ja al límit de saturació de nitrats, per les dejeccions de purins. Òbviament, que han fet les empreses aquests darrers mesos, des de l’any passat? Doncs demanar autoritzacions a altres municipis no afectats per la moratòria i continuar expandint la cabana porcina quan un 40,3%!! de la superfície del territori, el juliol de 2021, estava ja considerat vulnerable a la contaminació per nitrats, és un fet que afecta, ni més ni menys, 465 municipis de Catalunya!!!, pràcticament la meitat dels municipis catalans.

Això pel que fa només a la porcina. Amb dades globals, se’ns diu que a Catalunya quasi no hi ha macrogranges, això, és clar, depèn de qui marca el criteri. Fent abstracció del criteri, se’ns diu que a Catalunya només hi ha un 2% de macrogranges. Però, quines mega macrogranges deuen ser quan el volum de producció que representen és el 52% del total de la cabana? Granges de 5, 7 o 9.000 caps són minigranges?

La qüestió és, volem una ramaderia extensiva, sostenible i integrada a l’entorn, amb una voluntat cooperativa i, per tant, amb línia amb el que es reivindica per l’energia renovable (comunitats energètiques locals) o volem en realitat (acceptant o xiulant) el que no volem i denunciem per l’energia eòlica? O sigui, una ramaderia intensiva, de grans terratinents o empreses, on la riquesa no queda al territori, si un cas el que queda són els nitrats o el metà?

El que sorprèn és que quan la Generalitat acabava de promulgar la moratòria sobre noves granges o ampliació de les actuals, el mes d’agost passat, el DOG publicava la creació d’una nova granja de porcs al dia. Han passat els mesos i aquí continuem xiulant.