És l’article, podríem dir el text, més difícil que he escrit fins ara. Sempre insisteixo en la idea que fem política amb la forma que actuem dins de la nostra quotidianitat. Per tant, la interacció que tenim amb la gent que ens envolta, és un resultat més de com gestionem el nostre medi. El text que ens incumbeix pretén ser un reconeixement a una de les persones que més estimo i admiro al planeta, i, doncs, prové d’una lectura de la vida que ell em repeteix any rere any: demostrar als teus el molt que els estimes. Avui va d’un petit reconeixement a una persona que ja no patirà més despertadors a quarts de set, que no haurà de rendir més comptes amb els seus superiors i que tampoc s’ofegarà quan el diumenge s’acabi. El dia d’avui, primer de febrer, comença una nova etapa a la seva vida, i també a la nostra, i no puc estar-ne més orgullós. Comença un cap de setmana etern en el qual cal gaudir tots els seus segons. Soc aquí, escrivint aquestes paraules, perquè avui és un dia dels que subratllem al calendari amb el groc més clar que tenim al calaix. No només perquè és la fi d’un cicle, sinó que cada jornada d’aquest he estat un admirador incondicional de la seva forma de ser i, sobretot, de fer.
És extremadament complex conciliar ininterrompudament l’eficàcia i l’assertivitat amb una naturalitat tan bèstia, però per ell, que és tan i tan bo, sempre ha estat un pas rutinari més. Val a dir que, quan jo era petit, fins i tot, quan ja no era tant, pensava: pot ser que una persona que no tingui una formació d’alta qualitat pugui emmagatzemar tanta cultura i tanta saviesa dins seu? La resposta era que sí. Tanmateix, no era aquesta la seva qualitat més destacada. El més preuat que té és el seu humor, el seu innegable i extraordinari bon humor. De bon humor en pot tenir tothom en els moments bons i, fins i tot, en els moments no tan agradables ens podem socórrer en el riure. Però, ell, ell és despertar-se cada matí i cantar una melodia totalment aleatòria. Tant pot ser el hit del moment, com el de fa trenta anys, com una partitura inventada amb rimes d’allò més estrambòtiques. Totes elles m’han despertat i ho continuaran fent, i aquest és el valor del seu «bon humor», faci el dia que faci, tinguem la setmana que tinguem, vingui el que vingui, la melodia sempre sonarà, i continuarà sonant.
Aquesta melodia ja no serà la prèvia a enfrontar-se a les vuit hores diàries de treball, però sempre esdevindrà l’himne de l’alegria per a recordar-nos el tresor que tenim a casa. Ell, amb tota la seva passió, ens ha transmès sempre aquella calma riallera, que tothom que el coneix, la valora. Voldria mencionar que no soc aquí per valorar com ha estat de notòria el que anomenem com a «trajectòria laboral», però estic segur que la seva magistral forma d’escoltar i gestionar no s’han quedat recloses només en l’àmbit familiar. És per això, que he pogut entendre perquè ningú del seu entorn laboral té un record amarg d’ell. Ans al contrari, gairebé tothom, i m’incloc, perquè estic profundament enamorat de com fa les coses, ha fet bandera d’haver-lo tingut alguna vegada al seu costat. I això, com a fill, no pot ser res més que un orgull immens. Lector, lectora, espero haver frenat la dictadura de la immediatesa per encoratjar-lo a mirar, valorar i estimar el que té al seu voltant. El text ha estat tot un repte per no deixar-me emportar per les emocions que ell em genera i no escriure a cadascuna de les línies com l’arribo a estimar. Tenia la intenció de representar un fi d’etapa i poder expressar com ha estat de gloriosa aquesta. Espero haver estat durant tots aquests anys a l’altura de tot el bo que ets, i que sàpigues que, gràcies a tu, tots aprenem dia a dia què significa estimar la vida. A partir d’avui intentarem fer com sempre: no parar de gaudir, i sobretot, estimar-te.
