A Roses mai hi ha hagut tradició d’anar a un centre cívic a organitzar-hi activitats comunitàries. Bàsicament, perquè mai ha existit cap infraestructura d’aquestes característiques oberta i gestionada des de la societat civil. Un centre cívic és, a trets generals, un equipament sociocultural que té una funció inclusiva extremadament eficient gràcies a la democratització de la participació ciutadana.
La nostra vila viu una estranya paradoxa: comptem amb grans espais i edificis municipals que podrien convertir-se en llocs de trobada i experimentació, però que estan tancats, buits de contingut o en desús. Tenim exemples molt evidents, com el de Ca L’Anita, «l’estanc de la Punta». Fou donat a la vila per Anna Marès per convertir-lo en un espai amb usos educatius i que havia d’esdevenir un pulmó de transmissió de coneixement. No obstant això, anys més tard, només s’ha estat capaç d’aprofitar una planta com a sala d’exposicions. Qui ha visitat Ca l’Anita sap què és un tresor tant per la seva polivalència com per les sales de formació que acull. Altres espais desaprofitats són també totes les sales que hi ha a la part alta del Teatre Municipal, amb algun despatx i poca cosa més.
Un dels edificis de nova construcció i que sembla estar predestinat a la mateixa sort és la nova SUF. És un equipament emblemàtic, amb una part de la gestió és privada i una altra important de gestió pública. A hores d’ara, aparentment, no hi ha projecte ni tampoc s’ha convocat cap procés participatiu amb les entitats. És més, crec que la SUF podria ser el nostre primer centre cívic i una gran oportunitat per tornar a reactivar l’associacionisme cultural i juvenil de Roses, que viu hores baixes a causa de la difícil burocràcia i la manca de suport administratiu a l’hora d’acompanyar les noves iniciatives. Ningú s’atreveix ni té ganes d’arremangar-se per crear noves entitats. Gestionar una entitat s’ha convertit en un autèntic laberint. Per això cal replantejar-nos molts aspectes i democratitzar els espais públics com un motor social.
Avui, a Roses, edificis buits i moltes idees tancades. Obrim-los a la gent.
