Ubuntu

I llavors va succeir una cosa inesperada. Els joves es van agafar de la mà i van córrer alhora fins a arribar a l’arbre, van agafar el cistell, es van asseure i es van repartir la fruita. I quan l’antropòleg els va preguntar per què havien fet allò, si un de sol es podia haver queda amb tot, un dels petits va respondre: Ubuntu. Com un de nosaltres pot ser feliç si la resta no ho és?

Ubuntu és una filosofia africana lligada a la lleialtat i a la solidaritat. La paraula ve de les llengües zulu i xhosa i n’hi ha diverses traduccions: «Jo soc perquè nosaltres som», però també, «si tothom guanya, tu guanyes», «el bé comú és el bé propi» o «si nosaltres som, jo soc, i ja que jo soc, nosaltres som»... en fi, que ve a explicar que una persona no viu aïllada, que si «és» en funció de l’entorn, també l’entorn «és» en funció de la persona. I aquesta idea que s’entén com una interacció amb la societat en la qual es viu, també es pot –s’ha!– d’estendre cap al medi ambient en el qual estem immersos. Si la natura, si l’ecosistema «és», nosaltres som, de la mateixa manera que, si nosaltres no som, l’ecosistema tampoc no pot ser...

I què vol dir «ser»? Doncs vol dir una comprensió de l’enllaç universal que connecta tota la humanitat, tota la creació. Vol dir ser més humils i deixar de banda tanta preponderància i petulància que ens fa abusar. Vol dir tenir empatia amb tot el que ens envolta...

Depenem físicament de l’aire que respirem, de l’aigua que bevem i dels aliments que mengem, i no ho respectem ... I depenem anímicament de les relacions amb els nostres familiars, els nostres amics, els nostres conciutadans, fet que sovint tampoc cuidem correctament. Formem part d’un planeta al qual ens devem tot participant amb esperit «ubuntu», aquesta creença en un vincle universal de compartir, que connecta tota la humanitat, que connecta tot l’existent a la Terra.