Hi ha cançons que ens transporten a temps pretèrits, que ens alimenten els records de moments viscuts, d’amors, nits de festa o viatges. Perquè la música ens acompanya al llarg de la vida, sovint sense adonar-nos-en, de manera discreta, però alhora punyent, gravant-se en un punt amagat del nostre disc dur i motivant-nos en el dia a dia. És habitual veure els corredors o caminaires que porten penjant uns petits auriculars que els engresquen. Fins i tot, els grans comerços seleccionen músiques d’ambient per aconseguir que el subconscient dels clients els faci sentir a gust i allarguin la visita.

És per tot plegat que molts terapeutes han apostat per aquesta recepta a l’hora de millorar la vida de persones amb dèficits sensorials, mentals o anímics.

A casa nostra tenim l’exemple del projecte que la professora Mercè Martí i els seus alumnes de l’INS Ramon Muntaner, amb la col·laboració del Museu del Joguet i alguns amics, estan duent a terme en el centre Alzheimer de Figueres, amb música i joguines. Amb aquesta feina, obté el doble objectiu d’acostar els joves alumnes als malalts, majoritàriament gent gran, compartir experiències i remoure aquell racó de memòria que els ha quedat amagat. Records que, malgrat la malaltia, es resisteixen a fugir, però que necessiten estímuls per aflorar.

Dono fe que aquestes activitats són un bàlsam per a uns malalts que viuen el seu silenci mental, àdhuc que un estímul impagable per als que la duen a terme. L’Alzheimer és una malaltia que fa patir tant als malalts com als familiars, que viuen la duresa de veure la decadència mental del seu ésser estimat, fins al punt d’oblidar-los en vida. Però, sempre queda aquell pòsit que no marxa, que espera que una joguina, una fotografia o una cançó li doni l’oportunitat per plantar-se a la superfície del cervell cansat, per remoure records antics i fer-los esgarrapar un cant, un moviment o una frase i gaudir d’una felicitat, fugissera i efímera, que els acompanyarà una estona i que, de passada, inculcarà als joves una experiència inoblidable que els farà guanyar en valors i autoestima.

La música és el record del nostre recorregut vital i projectes com aquest ens demostren que sempre estarà esperant, discreta i pacient, en el fons del cove, fins que un input extern la faci florir i fer-nos reviure altres temps.

Ja ho cantava Tomeu Peña: «Música i cançons, un bon grapat d’emocions».