Venim d’uns dies de festa i màgia en què qui més qui menys ha escrit als Reis d’Orient cartes plenes de coses materials. Posats a demanar, jo voldria una ciutat més formada i educadora per un futur millor per a totes. Diuen les dades que Figueres té una població jove i un alt grau d’abandonament escolar. Una potencialitat i un risc que haurien d’estar al centre del debat polític quan es parla de la Figueres del futur. És impossible imaginar una ciutat amb una millora de la qualitat de vida si no es busca com revertir la situació. Cal treballar en estratègies perquè aquests joves acabin els estudis i puguin accedir a l’educació postobligatòria, i hem d’aprofitar les oportunitats i cercar-ne i crear-ne de noves.

Està estudiat que avançar la incorporació al sistema educatiu millora els resultats acadèmics de l’alumnat. És una bona notícia l’aposta de la Generalitat per la gratuïtat de P2, i cal ampliar-la als cursos anteriors i que es dignifiqui la tasca que fan les educadores, massa sovint poc reconeguda. També es coneix la importància d’oferir una atenció personalitzada, i cal celebrar la reducció a 20 alumnes de les ràtios de P3 (i esperar que es consolidi els propers anys en els cursos superiors). Podem mirar el futur amb una mirada positiva, però cal tenir molt clar quins altres aspectes hem de millorar. Necessitem un Pla Educatiu de Ciutat que marqui els objectius a curt, mitjà i llarg termini, les estratègies per aconseguir-los i el treball en xarxa imprescindible dels i les diferents professionals. Ser conscients que no s’aconseguirà tot d’un dia per l’altre, però tenir clar cap a on volem anar.

L’abandonament escolar afecta especialment als sectors més desafavorits de la població i que l’administració (també l’ajuntament) no pot obviar-ho. Sabem que l’alumnat de famílies amb menys possibilitats tenen un molt millor rendiment acadèmic si comparteixen aula (i en general la infància) amb nens i nenes amb més recursos, que al mateix temps aquests no veuen perjudicats els seus aprenentatges per aquesta barreja i s’enriqueixen amb la diversitat. La lluita contra la segregació ha de ser una prioritat absoluta si aspirem a tenir una ciutat cohesionada. Només oferint oportunitats a tothom podrem aconseguir una millora real a la ciutat. I un altre aspecte que no podem perdre de vista és la globalitat de l’educació, que va més enllà dels centres educatius. Hem de tenir present que l’educació no formal és imprescindible pel creixement personal, i que, per tant, hem d’assegurar-nos que tothom hi tingui accés.

Fa dos anys que patim la pandèmia i que ens han fet mirar l’educació de maneres impensables. El gran esforç d’uns i altres ens ha permès aguantar el tipus, i a mesura que anem recuperant les antigues dinàmiques hauríem de procurar no tornar allà on érem.

A la meva carta als Reis, m’atreveixo a demanar que en la nova normalitat no ens mirem les desigualtats com una cosa normal. Cal que siguem conscients que la millora de Figueres ha de passar per tenir una població més formada i que el present que entre tots anem construint s’ha d’assemblar al futur que volem.