En els vint-i-dos mesos que ja portem de la pandèmia m’he adonat que, directament o indirecta, he escrit una dotzena d’articles en aquest mateix Setmanari de l’Alt Empordà relacionats amb la Covid-19.

Certament que és el tema més recurrent, i més actual, que actualment amenaça la nostra convivència i les nostres llibertats. Mentre l’escric, el TSJC ha allargat dues setmanes més les limitacions que des d’abans de Nadal tenim a Catalunya: fins al 21 de gener, almenys, es mantenen les restriccions de drets fonamentals limitant les trobades socials a deu persones i al toc de queda a la matinada, i els aforaments parcials a cultura, comerç, restauració i també a les reunions religioses.

Si hem de començar a fer balanç, podem dir que a Catalunya les estadístiques diuen que estem a punt d’arribar a les 25.000 morts per Covid-19, en complir-se els vint-i-dos mesos de pandèmia. També diuen que fins ara s’han reportat quasi un milió i mig de casos de contagis confirmats. Les darreres informacions internacionals comencen a constatar que les administracions han perdut el control sobre la transmissió i el nombre real de contagis. Ara ja parlen del virus com d’una grip estacional.

Certament que les vacunes ens protegeixen contra la Covid; Itàlia, i possiblement França, acabaran exigint la vacunació general a partir dels cinquanta anys. Haver passat la infecció fa que s’estigui encara més protegit, tot i que el risc existeix. A Catalunya, tres de cada quatre adults ja estem vacunats. Tot i que, com diuen els experts, en una pandèmia, mentre no s’arribi arreu a un nivell elevat de vacunació, la pandèmia segueix i es van produint mutacions del virus, que fan més difícil la seva erradicació.

Tot i que fa setmanes que es parla de la variant òmicron, provinent de Sud-àfrica, encara a les UCI estan plenes de la variant delta. La variant òmicron, per ara la darrera que ens ha arribat, sembla que és més contagiosa però menys agressiva, atès que no afecta tan greument els pulmons de les persones infectades.

La empresa catalana Hipra, d’Amer, està en fase de proves d’una vacuna de proteïna recombinant que sembla que s’adapta a les noves variants, i que no necessita congelació, sols refrigeració entre dos i vuit graus centígrads. Aquesta circumstància faria que fos més fàcil la seva distribució a països del tercer món, on les condicions sanitàries i socials no tenen tants recursos.

L’ús de les mascaretes, que fa uns anys entre nosaltres eren un element folklòric de turistes de l’extrem orient, sembla que no tenen pas data de caducitat. Hi ha qui diu que (les mascaretes) han vingut per a quedar-se.

Tant de bo que aviat comenci a caure la corba de la sisena onada, i que aquest virus es quedi entre nosaltres sols com una grip estacional. Aquestes festes de Nadal i Cap d’Any han comportat una greu caiguda en els ingressos de sales de festa i restaurants.

Amb tot cal que les administracions prenguin mesures per reforçar l’atenció primària, actualment la més greument tensada de la nostra sanitat pública. El col·lapse actual fa inviable un funcionament normal per atendre les altres malalties. I, també, caldrà dimensionar millor les plantilles de metges i infermeres dels hospitals públics, que viuen amb un greu estrès aquesta situació de pandèmia.

Darrerament s’ha acordat donar un nou rol a moltes farmàcies de pobles i ciutats a l’hora de fer conèixer al Departament de Salut els casos d’infecció detectats per PCR particulars, fruit de la iniciativa privada. Pot ser una forma de distensionar els CAP; però em queda un dubte: com es gestionaran, a partir d’ara, les baixes laborals?

La «nova normalitat», guarnida de mascaretes i distància física, ens sona a distopia, tot el contrari a la utopia d’un món més just i solidari per a tothom. Però si tenim la capacitat de fer-nos les preguntes correctes i fer una anàlisi de la realitat profunda que traspassi els límits del paper i el pensament, possiblement estiguem establint els fonaments, no d’una vella o nova normalitat, sinó d’una existència més habitable i justa per tothom.