En aquests nostres temps de traïdors i santes inquisicions a les xarxes socials, seria impensable que una persona pogués ser alcalde de Figueres alhora que vicepresident del Girona FC. Pere Giró, mort aquesta setmana als 89 anys, va compaginar aquests dos càrrecs, aparentment incompatibles, durant dos anys, entre juliol de 1973 i setembre de 1975. Abans també havia sigut president de la Unió Esportiva Figueres. Això va ser possible gràcies a la seva capacitat de treball i al seu caràcter obert i integrador.

«De l’exalcalde Giró en recordaré sempre el seu tracte amable cap a mi», ha escrit aquesta setmana l’actual alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó (ERC). Així era Pere Giró, alcalde de Figueres entre 1973 i 1979. Va entrar a les acaballes del franquisme i en va sortir quan la transició política ja tocava a la seva fi. Després, va tornar a la seva activitat empresarial, com a constructor, i també com a soci de la cadena hotelera gironina Med Playa. Tots els alcaldes de Figueres han trobat en ell, si ho han desitjat, un referent, una persona amb qui consultar i compartir experiències. Diria que amb Joan Armangué és amb qui més va congeniar.

Pere Giró va ser l’alcalde d’una Figueres líder, esplendorosa, d’una ciutat que aleshores era més avançada que la Girona grisa i negra, que van retratar els Aragó, Casero, Pujadas i Guillamet en un llibre. Aquella Figueres era la capital comercial de la província, tenia dos restaurants amb estrella Michelin (Motel i Duran), estrenava les pel·lícules abans que a Girona, tenia la millor sala de cinema (Las Vegas, construïda, precisament, per l’empresa de Pere Giró), l’oferta d’oci (diürn i nocturn) també superava la de Girona. I fins i tot l’equip de futbol havia emprès ja la línia ascendent que el conduiria a la Segona A coincidint amb la pitjor època del Girona FC. Figueres era una ciutat molt dinàmica, la capital oficiosa de la província.

Giró va tenir l’honor d’inaugurar el Museu Dalí, un projecte iniciat en l’etapa de Ramon Guardiola, que situaria Figueres en el mapa del món. També d’inaugurar una obra cabdal en aquella època: el cinturó de ronda. Només, els més grans recorden els embussos que patia Figueres cada estiu quan tots els vehicles havien de creuar pel centre de la ciutat. Dues escoles i el primer pavelló d’esports cobert de la ciutat també figuren entre les seves obres d’alcalde.

Figueres ha perdut aquesta setmana un gran alcalde i un gran figuerenc. I jo un amic de fa més de quaranta anys, quan ell encara era alcalde i jo un aprenent de periodista que cobria la informació de la UE Figueres.