Comencem un nou any en el marc del cicle de la terra i, més o menys, en el punt on els dies comencen a allargar-se, a renàixer. És una esperança de creixement, de més llum, de millor vida. Tot i que els cicles són això, cicles, i després del pic de la llum i el creixement vindran les minves que ens portaran al recolliment i a la foscor..., per tornar a començar altre cop..

Una de les coses que fem quasi tots quan ens trobem en aquest punt és canviar el calendari, l’agenda i el xip mental per tal de posar 2022 en lloc de 2021 quan toca escriure la xifra de l’any. I també, alguns, una llista de propòsits que, moltes vegades, no arriben a l’1 de febrer. Però aquesta és una altra història. Quan parlem d’un cicle ens referim a una sèrie d’esdeveniments o fenòmens que es repeteixen en el mateix ordre, més o menys. Però resulta que ara constatem que les estacions estan un xic desbaratades i maldem per saber si estem en ple hivern o ja ha arribat la primavera..., cosa que també els passa a les plantes i floreixen quan no toca, o almenys quan pensem que no toca...

Perquè el que sí que sembla que és veritat és que estem començant un nou cicle. Vull dir, no un cicle anual com els coneguts des de fa segles, sinó un de nou, que no sabem com serà. Hi ha moltes coses que ho prediuen, i una n’és el tant cantat i anunciat canvi climàtic, que sí que sembla que es pot produir a causa d’un canvi cíclic de milers d’anys, però ningú s’atreveix a negar que hem col·laborat força en accelerar-lo. Donades les circumstàncies, segurament ens tocarà aplicar el que ens ha recordat la pandèmia: no donar res per fet, i observar i adaptar-nos a allò que vingui. I encara que això ha estat sempre així, almenys últimament ens hem cregut amb la capacitat de programar, de controlar i d’assegurar-ho tot, i no és veritat que puguem ni que siguem capaços de fer-ho. Allò que ha passat, passat està, i el que vindrà no sabem com serà, fet pel qual ens toca viure l’ara de la millor manera que sapiguem. I això implica observació de tot l’entorn, no només del social, sinó també del medi ambient, ja que no en som una cosa separada. I un cop feta l’observació, hem d’aplicar-hi comprensió, respecte i estimació. Aleshores no faria falta l’elaboració de normes ni legislacions que ens obliguessin.

Ah! Quin món més feliç, llavors!