Hi ha moments, en el marc del període d’un any, on celebrem festes especials, religioses o paganes, és igual, però quasi sempre (o sempre) relacionades amb el cicle natural de la Terra en el seu habitual camí al voltant del Sol. Aquests cicles s’emmarquen en les conegudes com quatre estacions de l’any –que són primavera, estiu, tardor i hivern– i cada vegada que iniciem una nova estació tenim una festa. I acomplim una sèrie de ritus. Sembla ser que un ritu es un conjunt de cerimònies que trobem en qualsevol culte, i és una manera de celebrar un acte o festa. La paraula –com moltes de les nostres paraules– té el seu origen en la llatina ritus, que vol dir costum i que vindria a significar l’execució ordenada d’una acció complexa que hom considera sagrada i que s’efectua segons un conjunt de normes. També tenim molts ritus en la societat que s’incorporen als cicles de la vida humana i al marge de qualsevol religió, com són el del naixement i el de la mort, el de la pubertat, el del casament... I ara ens trobem en un ritu del pas de la foscor a la llum, simbòlic i real, ja que el dia comença a allargar-se i deixa enrere la foscor de novembre i desembre. I aquest ritu ve acompanyat d’infinitat d’idees i coses que s’encavalquen. Tenim, per una banda, el propi cicle de la Terra i les creences religioses que hi són superposades, però per l’altra hi ha la invitació a la compra compulsiva propiciada de fa anys pel sistema capitalista en el qual estem immersos. A vegades, però, els ritus es converteixen en rutines sense que ens n’adonem, i fem actes repetitius sense parar a pensar per què, quin origen tenen, o quin significat. Llavors es converteixen en un costum, o hàbit adquirit, que podem fer de manera automàtica i repetitiva, sense cap mena de reflexió. És això en el que s’han convertit aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis? Té algun sentit, en la situació de precrisi climàtica i de recursos en què ens trobem, els excessos als quals alguns ciutadans ens aboquem? I dic «alguns ciutadans» conscient que no tothom té les possibilitats d’exercir aquest malbaratament concentrat en pocs dies.

És sa i necessari celebrar ritus, amb l’agraïment que normalment comporten, perquè hem de saber ser agraïts, sobretot a la Terra, que ens dona tant generosament i que maltractem tant despietadament. Però hem de tenir molt clar que un ritu no ha de caure mai en una rutina.