Som una societat supersticiosa. Des de sempre, hem tingut creences irracionals basades en allò que la raó és incapaç d’explicar. Sense anar més lluny, les festes de Nadal estan farcides de tradicions destinades a invocar la bona fortuna per a l’any que comença de mil i una manera diferents.

Un dels escenaris principals d’aquests dies és la taula i, per tant, al seu voltant s’hi acumulen nombroses creences destinades, suposadament, a empènyer el futur en el sentit correcte. Entre les més populars, es diu que un nombre parell de comensals és símbol de bona sort. En cas contrari, un bol de mel ajudarà a retenir-la. També és recomanable no asseure’s d’esquena a la porta de casa i, quan toca fer neteja, millor escombrar i fregar de dins cap a fora. Ni el torró se n’escapa: per postres, millor tallar-lo fora de la taula.

Els àpats són punt de trobada amb familiars i persones properes durant aquestes festes, malgrat les necessàries restriccions imposades. Dos dels convidats que mai fallen són els vins i caves. Són dues de les estrelles d’aquests retrobaments i, al llarg de la història, també han anat acumulant nombroses supersticions al seu voltant. Així, es diu que agafar l’ampolla amb la mà esquerra dona mala sort i, si l’economia ho permet, millor brindar amb copes velles, llençar-les a terra i, per acabar, repetir el brindis amb unes noves de trinca. Ni això s’escapa a tota mena de tradicions: dues de les més esteses són mirar als ulls de la persona amb qui es comparteix o evitar dringar les copes amb aigua, ja que seria tota una declaració de mala sort.

Supersticions a banda, permeteu-me acabar la darrera columna d’aquest any alçant la meva copa per brindar amb tots vosaltres. Fem-ho per tots aquells que ja no hi són, per aquells que arribaran i per tots nosaltres. Que tinguem un excel·lent 2022 ple salut i sentit comú, que bona falta ens faran.