D’aquí dos articles estarem al 2022. Què ens portarà? Però abans d’arribar-hi... ens preguntem també, com viurem aquest Nadal? Ja fa una colla bona de mesos que estem traspassant uns temps on l’interrogant es el rei: què? com? quan? on? per què? qui? I no hi ha gaires respostes clares. Des del març del 2020 (ja fa 22 mesos!) que vivim amb l’ai al cor. I per a mi aquesta es la pitjor epidèmia que hem viscut en molt de temps i que encara estem vivint: la de la por. La por es aquest sentiment que ens fa témer alguna cosa, que ens provoca una sensació d’angoixa per la presència d’algun perill, sigui real o imaginari. I aquesta angoixa minva les defenses pròpies, i fa recelar de tot i de tothom, pel que hi ha també una clara afectació de la salut mental i emocional.

Però, de què tenim por? De morir-nos? Si es això, hem de saber que es mor més gent a la carretera que no pas del maleït virus, i no obstant agafem el cotxe sense reserves, i correm fins a nivells d’imprudència que ens posen amb perill a nosaltres i a d’altres persones. I ningú prohibeix d’anar en cotxe. I és que la mort és l'única cosa segura que tenim quan naixem, el que passa és que no sabem ni quan ni com s’esdevindrà. Per això vivim com si no haguéssim de morir mai. I potser es bo no estar angoixats contínuament per la mort, però seria una bona cosa per a la nostra salut (la física, la mental i l’emocional) tenir-la present. Saber que no som eterns, ni nosaltres, ni els nostres familiars i amics. Que estem aquí de pas i que un dia no hi serem. Si som capaços de reflexionar-hi, el que desitgem es que quan el moment arribi ens trobi tranquils, i que sapiguem afrontar-lo amb serenor i pau. Per això, aquesta paranoia col·lectiva que ens ha agafat arrel del maleït virus, es molt pitjor que la mateixa malaltia que puguem patir. Precisament per això, la paranoia està envoltant tothom com una boira que ho cobreix tot i que no ens deixa veure la llum del sol.

Així doncs, deixem de banda la por a la malaltia física i mirem d’evitar la mental i l’emocional. Vivim el Nadal amb alegria i companyonia. Amb prudència, això sí, però sense estigmatismes, pors ni angoixes. Si ens enganxa el virus que sigui estant alegres, sempre trobarà més barreres defensives que si estem amb por. Bon Nadal!