Tot just ara que semblava que les coses havien canviat i que el futbol femení anava pel camí de la normalització pel que respecte a la igualtat de gènere, val la pena recordar la pintoresca penúltima decisió dels nostres servidors públics sempre tan disposats ells al fet que no ens avorrim i de passada a posar sobre la taula temes polèmics per omplir tertúlies, cafès o humils articles en setmanaris com aquest.
Eliminar les pistes de futbol als patis de les escoles. Aquesta és una de les propostes que una nova guia de la conselleria d’Educació de la Generalitat incorpora per «lluitar contra el masclisme» als centres d’ensenyament. Res a objectar a l’intent d’evitar que determinats col·lectius siguin discriminats, però em fa que una vegada més el que fan és matar mosques a canonades.
Es tracta, i no és broma, d’un canvi proposat pels patis de les escoles, prescindint de l’obligatorietat que hi hagi una pista de futbol, amb l’objectiu, segons els impulsors de la brillant idea, «que els patis deixin de ser masclistes».
No diu la notícia quines intencions té el think tank funcionarial amb les pistes que ja estan construïdes, de les que un servidor, ja posats, en reclama la immediata demolició, tant se val si és la del col·legi Sant Pau, la de l’escola de Darnius, o la de l’INS del Ramon Muntaner, que tan nefast seria no fer aquest pas endavant a favor de les properes generacions, com permetre que les ignominioses pistes de futbol segueixin en peu clamant a la desigualtat.
No sé si aquesta és una bona manera de reequilibrar els rols dels nens i nenes. És obvi que està bé que el futbol no acapari tot el protagonisme en el lleure de les escoles, que es promoguin exercicis que no siguin només balompèdics, però potser no caldria modificar físicament l’espai, tal volta seria suficient amb dedicar-lo a exercitar-hi d’altres activitats diverses, però suposo que aquesta solució seria massa fàcil i vulgar i, a més, no dona titulars.
Tot plegat una pena. Els culers portem una colla d’anys havent-nos d’amagar a l’oficina quan es parlava de futbol. I ara que havíem aconseguit treure el cap de la closca a còpia de cantar les excel·lències del futbol femení, de la nostra copa d’Europa i d’una jugadora barcelonista pilota d’or, quan pensàvem que érem moderns introduint els èxits de les fèmines en un esport tradicionalment testosterònic, arriben els encara més progres i ens tornen a enviar a la banqueta.
