Quan ens passen coses que no esperàvem o que ens arriben abans d’hora sense que estiguem preparats, fem servir el ric vocabulari de frases fetes de la nostra llengua per a dir que ens han agafat amb els pixats en el ventre. També, quan ens expressem amb afirmacions o negacions que no toquen, o que els nostres interlocutors no volen escoltar, solen dir-nos que pixem fora de test.
Parlant de la nostra llengua, ja fa temps que podem ben dir que se’ns pixen a sobre quan es tracta de valorar el tracte que rep el català des de dins i des de fora dels seus límits territorials. De fet, les declaracions que sentim d’alguns irresponsables polítics ens farien pixar de riure si no fos que ens encaminen cap a un futur pitjor, en tots els aspectes.
A mi, des de fa mesos, cada dia em toca cagar-me en tot per un tema gens vinculat a la política, ni a la llengua, ni a res que no sigui el simple sentit de la convivència veïnal més desitjada.
Resulta que quan aixeco la persiana de la porta de la meva feina, quasi sempre la trobo pixada i ben pixada. La humitat és més que evident i els regalims de color groc marquen un clar recorregut des de la façana cap a la vorera. Fa fàstic, sí.
Durant un temps em vaig dedicar a ser amable, conversador, dialogant, amb tota la gent que trobo amb un, dos o quinze gossets lligats, passejant per davant del meu lloc de treball. Massa sovint he recollit reaccions airades, mirades rancoroses de reüll i paraules que no repetiré perquè superen el límit escatològic dels verbs que he fet servir fins ara per a relacionar-los amb el fet de miccionar.
I el que encara és pitjor, quan intento parlar amb els infractors o infractores, m’adono que els pobres animals de quatre potes m’observen amb cara de complicitat com si em volguessin preguntar: «Vols que el mossegui?». I, és clar, pobre de mi, me’n motro de ganes de dir a un pobre Treski qualsevol que mossegui, que no se n’estigui de queixalar fort i que, com si fos Barri Sèsam, expliqui a l’humà que l’acompanya que només cal que el seu animal transiti pel costat exterior de qualsevol façana.
Mirin. Qui avisa no és traidor: He començat una col·lecció de vídeos i fotografies dels infractors. Sí, infractors –i infractores, que de tot hi ha quan parlem d’incivisme ciutadà–. I quan n’hagi acumulat algunes d’una mateixa persona, faré la denúncia corresponent. Estic fart d’haver-me de rentar les mans cada cop que aixeco la persiana. Estic fart d’haver de sortejar merdes de gos al mig de la vorera o en qualsevol espai públic.
Perdonin si pixo fora de test, però aquest cop, com he dit abans, no m’agafaran amb els pixats en el ventre.
