Aquesta frase, que pot semblar un pèl estranya com a títol d’aquesta columna de salut, anirà prenent més sentit a mida que avancem en la seva lectura. Evidentment que s’ha de viure la vida. Però de com ho fem, no sempre depèn només de nosaltres.
Diuen que les característiques que conformen una persona depenen de la informació del material genètic individual conjuntament amb la influència del medi ambient. És a dir, naixem amb una informació concreta en els cromosomes. Aquesta informació, el material genètic, ens fa ser com som. Això explica que siguem tan diferents uns dels altres i alhora únics. Aquesta informació ens conforma. Ens fa alts o baixos, prims o obesos, enriolats o emmurriats, optimistes o pessimistes, treballadors o ganduls, molt o poc espavilats, amb ulls clars o foscos, el cabell estirat o enrinxolat, i així podríem arribar a enumerar múltiples trets diferencials. Però correm el risc de no anomenar-los tots.
Però som realment només l’expressió dels nostres gens? Bé, doncs sembla que el medi ambient també hi té un pes molt important. Les persones interactuem constantment i estem sota la influència de molts elements, entre ells el lloc del món on vivim –el país, la comarca, la ciutat...– i les relacions amb altres persones. S’ha de tenir en compte la influència de la família, els amics, els companys –de l’escola, de la feina, del lleure,...– i la de les experiències viscudes –les bones i les dolentes– que conformen també la nostra manera de viure. La formació rebuda a l’escola és molt important i pot donar lloc a persones segures i amb una autoestima elevada o al contrari, insegures, que se senten poc formades i amb dificultat per encarar el dia a dia. La salut de la persona i l’accés a la sanitat, tenen una importància cabdal per a gaudir de la vida. La formació en matèria de salutogènesi, de promoció de la salut i l’educació sanitàries són eines claus per no emmalaltir, però la medicina assistencial pal·liarà i guarirà les malalties instaurades. La relació amb la comunitat és molt important per sentir-se bé. La implicació i la participació en les activitats que s’hi organitzen i la integració en grups, fa a la persona sentir-se forta, segura i de vegades reconeguda socialment. Això millora l’autoestima i fomenta una actitud positiva davant la vida. L’estatus social també marca molt a la persona. Les desigualtats socials poden posar a una persona en una situació de risc extrem. En aquestes circumstàncies viure no és senzill. Per tant vist així, la nostra genètica només té una part del pes en la nostra vida i la resta depèn del medi ambient.
Tenir un cos i una ment sans sempre és positiu. L’aspecte físic pot facilitar la realització personal. L’educació també. Un medi ambient sa i unes relacions interpersonals també sanes, proporcionen més possibilitats de viure millor la vida. Però no tothom té la sort de tenir una bona càrrega genètica. Com tampoc no tothom pot gaudir d’una infantesa, adolescència, joventut, maduresa i envelliment en condicions òptimes, de vegades provocada per un medi ambient hostil. Les desigualtats socials empitjoren la manera de viure la vida. Corregir-les permet viure-la amb dignitat.
