Suposo que quan l’any 1877 va arribar el ferrocarril a Figueres, la ciutat dibuixava un mapa molt diferent de l’actual i a ningú l’hi va importar que el camí de ferro trepitgés el de Roses, pel qual passaven quatre carros. Però, el temps corre, els pobles es transformen i en aquesta ciutat, sempre s’ha anat tard per preveure els problemes.

Mentre que en altres llocs varen espavilar-se en canviar l’itinerari de la via fèrria, els figuerencs varen continuar suportant el tall d’una de les carreteres més concorregudes pels turistes estiuencs, els dies ennuvolats. Fa molts anys que escoltem històries de projectes, acords i solucions tanmateix, fins ara, ningú ha mogut fitxa. Certament, enlairar les vies com a Girona no sembla una mesura massa estètica i soterrar-les és una gran obra que ningú vol pagar. Però la construcció de l’estació de l’AVE el 2010 i la connexió que es va fer amb la via convencional, va obrir un camí, no només ferroviari, per poder unificar estacions.

Darrerament, ha sorgit novament la notícia que l’Ajuntament té un principi d’acord amb els ministeris i companyies implicades. Potser, serà un altre moviment polític dels que ja estem acostumats, tot i això, farem un enèsim acte de fe i creurem que s’està en «vies» de trobar la solució tan desitjada en les darreres dècades. Però, quan encara no tenim ni la certesa que això es pugui dur a terme, ja han sortit moviments contraris al trasllat, reivindicant que no es toqui la vella estació, objectant una descentralització i fent perillar el projecte, en cas que finalment es dugui a terme.

Ja comencem a estar cansats de l’eterna guerra entre els polítics que no fan el que haurien de fer i els que no deixen fer el que caldria fer. Soterrar seria l’ideal i no perdríem connexió amb Llança i Portbou, però, desenganyem-nos, ningú es farà càrrec d’una despesa tan gran, per una línia obsoleta.

Cal ser pràctics, canviar de via i anar cap a Vilafant, que amb el creixement demogràfic anirà integrant-se a la ciutat del futur i que es podria comunicar amb el centre de forma eficient. Allà es podrà assumir la pobra oferta de rodalies, que amb els anys anirà minvant i es podria aprofitar per posar ordre als barris de les dues estacions actuals, cada dia més depriments i que donen molt mala imatge als nouvinguts. Si Figueres perd aquest tren per culpa dels egos polítics, entrarà definitivament en la «via morta».