Recentment feia esment, en el marc de mesures en polítiques d’adaptació i resiliència al canvi climàtic que s’haurien de prendre, dels refugis climàtics. Fa poc també na Maria Crehuet, col·laboradora d’aquest setmanari, en feia esment. Sembla que el riu sona, però la població en general ho veu lluny, tot i que, a poc a poc, aquesta iniciativa es va estenent. Potser el nom sembli una mica grandiloqüent o propi de desastres que es puguin donar al «tercer món». No ens equivoquem. Si sumem a àmbit estatal les pèrdues per desastres, ens trobaríem amb quantitats mil milionàries. Sense anar més lluny, sols la Generalitat està gastant els darrers anys 80 milions d’euros anuals en desastres. Sense comptar ni els que es gasten els particulars, ni els danys coberts per les assegurances. Atenció!, que no hi hagi pèrdua en vides, no vol dir que no hi hagi greus impactes en danys i infraestructures i autèntiques fallides en l’habitatge, patrimoni, estalvis, negocis, feina o salut (a part dels ingressos hospitalaris).
Potser caldria demanar, atesa l’emergència climàtica, que aquests refugis responguin a una mínima oferta de serveis i no siguin un pedaç per cobrir l’expedient, mentre les mateixes institucions, aquests dies, pel pressupost del 2022, quasi no dediquen ni un 10%, algunes ni un 5%, i les més «valentes» ni un 1%!!, a polítiques d’adaptació i, per tant, prevenció de riscos. Cal donar un reconeixement a les que sí que són sensibles i a les que sí que estan endegant, en aquest cas en concret, refugis climàtics. Que al cap i la fi són espais municipals o públics (concertats amb altres institucions) habilitats o rehabilitats, si fos el cas, per tal de donar aixopluc en situacions extremes de calor o fred, inundacions catastròfiques, incendis, danys per vents huracanats (cada vegada més habituals), nevades, etc. Per tant, no són ni nous equipaments, ni nous serveis de nova planta, on l’administració s’hagi de gastar molts diners. No cal una gran inversió i, en canvi, poden donar un gran servei. Òbviament, han d’estar lluny de zones inundables i blindades per aquesta eventualitat, no exposades a ple sol, amb climatització (per fred o calor), amb lliteres plegables, sacs de dormir i/o edredons, reserves d’aigua potable, farmaciola, telefonia fixa i d’emergència, amb ràdio (internet es pot interrompre), mínima intendència, una cuina i el més important una sala per a primers auxilis. Que aquest espai públic sigui a altres hores o en altres moments un equipament social, educatiu, sanitari, cultural o esportiu, no ha de ser un problema, mentre s’hagi planificat bé el seu doble ús. Per tant, som-hi, que no és tanta despesa.
