La setmana passada es va presentar l’estudi sobre conflictivitat social a Figueres. Un estudi encarregat des de l’àrea de Serveis Comunitaris que intenta conèixer exactament quina és la percepció de la ciutadania sobre la seguretat i quins factors faciliten o disminueixen la conflictivitat; i saber quines poden ser les prioritats a treballar, tot fent propostes. Aquest document de domini públic és de lectura imprescindible. La conflictivitat social està estretament vinculada amb la forma com ens relacionem entre les persones, les comunitats, els col·lectius, etc. i reflecteix les tensions de la convivència. Sovint aquesta derivada està relacionada amb la falta de seguretat, entesa com a seguretat de tenir on viure i créixer; tenir accés a treball, salut i educació; i poder participar en el context on es viu sense discriminació ni violència. Per tant, hem de tenir molt en compte aquesta concepció holística del concepte de seguretat, entendre que la inseguretat funciona com una espiral que es retroalimenta i que és tasca de tots (en especial de les institucions) treballar per aturar-la i capgirar-la. Part de l’estudi està focalitzat en les persones joves. És únicament a través d’aquesta definició àmplia de seguretat quan es fa evident que les persones joves som un dels col·lectius que més patim la manca de seguretat i més estem abocades a la conflictivitat social. Som en una ciutat en què les opcions de futur estan precaritzades. L’oferta laboral és de poca qualitat, mal pagada i amb poca estabilitat. Això té una implicació molt clara en les expectatives del jovent i té la seva traducció en l’adolescència en forma de fracàs escolar. El futur i les condicions materials per poder viure amb dignitat estan en un risc evident.
També tenim els problemes d’accés a l’habitatge. Amb les condicions de precarietat del jovent són evidents les dificultats per accedir a un habitatge digne i, a més, s’hi suma el racisme immobiliari que encara posa una trava més a la difícil situació de l’habitatge. Per intentar posar-hi remei s’ha impulsat fer una nova promoció de pisos per a persones joves. Fa falta molt parc d’habitatge públic si volem que el jovent es vulgui quedar a la ciutat i comencem a assegurar un espai on viure i créixer. El jovent seguim veient com se’ns criminalitza i estigmatitza per unes conflictivitats socials les quals també estem patint. Cal una tasca de mediació comunitària per acostar les postures de totes les comunitats i persones que formen la ciutat com també calen polítiques valentes que intentin anar a l’arrel del problema i assegurar el futur i la vida de totes les persones, especialment les joves. Necessitem seguretat per tenir qualitat de vida i quan existeix conflictivitat social aquesta es veu amenaçada. Hem de preguntar-nos l’origen d’aquesta inseguretat i fer una reflexió sobre quins discursos i quines solucions proposem per abordar-lo. De la mateixa manera que es diu que la mediació i les polítiques transversals en salut, educació, habitatge i treball que se suggereixen per a resoldre la situació «no són suficients», «no donen una solució ràpida» o «fan volar coloms»; seria hora que tothom entengués que sense la seguretat de tothom i sense una igualtat real en drets, la seguretat és una fal·làcia.
