Diu que gairebé quaranta hotels es troben a la venda a la demarcació de Girona, mai de la vida havia sigut tan fàcil comprar-ne un. La crisi que està patint el sector turístic a conseqüència de la pandèmia ha provocat que alguns equipaments siguin econòmicament insostenibles per als seus propietaris i aquests es vegin obligats a desfer-se'n.

Un servidor coneix un inversor molt proper que en va adquirir un, i, malgrat que ho va fer amb una facilitat aparentment admirable, suposo que els seus neguits devia tenir. Ho comento perquè per comprar un hotel se n'ha de saber. Si ja quan compres una casa de segona mà tens la recança que no hi hagi vicis ocults, com poden ser goteres, plagues, sorolls i olors que et puguin fer la guitza quan hi siguis però que a simple vista són molt complicats de detectar, imagineu-vos un hotel amb la quantitat d’habitacions, llocs comuns, espais oberts, jardins, racons i raconets que acostumen a tenir...

Això sí, n'hi ha de tantes estrelles com vulguis perquè no sigui dit. De la mateixa manera que els usuaris valorem les estrelles de l’hotel quan anem de vacances, apreciant en gran manera aquelles instal·lacions que permeten tal grau de comoditat i confort que ens provoquen de vegades la mandra de sortir-ne de tan bé com hi estem, suposo que els adquirents d’hotels també prenen com a referència aquesta escala de valors que suposen les estrelles, i conseqüentment que el mercat se les deu fer valer.

Semblaria que la tendència és que els hotels s'adquireixin per fons d’inversió disposats a pagar per la seva adquisició per tot seguit llogar-los a grups especialitzats que es dediquin a gestionar-los. I això la veritat és que no sé si és bo o dolent, perquè la voracitat capitalista que s’atribueix als dits fons, semblaria pal·liada per la voluntat de lliurar la gestió a algú que sigui del sector i els faci rutllar.

En qualsevol cas, sorprèn la xifra d’hotels a la venda en una zona dedicada des de sempre al turisme i on tradicionalment aquests negocis sempre tenien amo i senyor. Queda clar que la crisi ha fet estralls: negocis que no s’han pogut mantenir i la por a invertir en un sector que de cop ha quedat al marge per allò que s’ha vingut a anomenar «el canvi de model econòmic», que dirigeix el capital cap a inversions més modernes i sostenibles. Especialment si venen subvencionades.