L’Empordà és, sense cap mena de dubte, una terra de genis. El caràcter empordanès forjat per la Tramuntana, és únic i especial. Els empordanesos segons una famosa cançó, estan un xic tocats de l’ala, i d’aquí la quantitat ingent de personatges inigualables. Sempre s’ha dit que, si Catalunya desaparegués, sempre ens quedaria l’Empordà, com a reserva imaginària de les essències més nobles del poble català.

I a Figueres en som capital, i per això, actualment, ens trobem en una època plena d’idees i propostes per superar els moments actuals i tornar a ser el pal i paller del nostre Empordà. Sembla que ja hem entrat en campanya electoral (o potser no n’hem sortit mai), i tothom es comença a postular per agafar posicions de cara al llunyà o proper 2023. Dels 21 regidors figuerencs, entre els quals tinc l’honor de comptar-me, no en parlaré, ja ens veiem molt sovint i ens coneixem tots. De la societat civil, en la qual hi ha companys com en Norbert Font, que ha iniciat un ventall d’articles en aquest mateix setmanari, amb l’objectiu de sacsejar la ciutat, sí que en vull escriure. En la meva visió de la Figueres dels pròxims deu anys, ben segur, que amb en Norbert coincidim en moltes idees i propostes de les quals està fent. De fet, des del meu punt de vista, cal generar il·lusió, cal pensar en gran i transformar la nostra ciutat en el que la majoria dels figuerencs i figuerenques volem.

Tenim reptes de futur molt importants que, depenent de com s’enfoquin i gestionin, poden canviar totalment la fisonomia de la nostra ciutat. La qüestió ferroviària és cabdal, i en aquest sentit cal ser valents i apostar per un model guanyador i transformador. Les vies del tren han de desaparèixer i deixar de partir la ciutat, permetent la creació d’un gran nou eix (a semblança de l’eix Macià). D’altra banda, una sola estació intermodal amb AVE, MD i Bus tot lligat amb la rehabilitació del barri del Culubret, sí que suposaria un gran canvi per a la ciutat. Per descomptat que els estudis universitaris arribaran, en aquest sentit s’acosten excel·lents notícies, ja ho veureu.

I a la comarca, cal que cuidem el nostre territori, i no permetem que ens el trinxin amb decisions preses lluny d’aquí, en despatxos de capital, que no coneixen ni la realitat ni la idiosincràsia empordanesa. El paisatge és el principal valor empordanès, i no permetrem que el malmetin.

Calen, però, genis empordanesos, que amb la seva rauxa i talent ens portin a bon port!