Ens hem acostumat a la seva presència discreta. Ens posen al dia del temps i de les notícies, ens proposen una cançó i la millor ruta per arribar a la feina, ens ajuden a preparar una recepta de cuina i a confeccionar la llista de la compra... Reconeixem la seva veu i ells reconeixen la nostra. Ara fa deu anys que va aterrar a les nostres vides el primer assistent personal d’àmplia cobertura: Siri s’estrenava amb l’iPhone 4S i un any més tard, arribava la resposta de Google per a telèfons Android. Des de llavors, Microsoft Cortana, Amazon Alexa i Samsung Bixby, per citar els més populars, s’han afegit a aquests ginys que, quasi sense adonar-nos-en, ja són un membre més de la família, un company a la feina o una distracció a qualsevol hora.
Un detall que, segurament, no ha passat per alt a la majoria de vosaltres és que tots aquests assistents tenen veu femenina. Una decisió àmpliament criticada perquè reprodueix estereotips sexistes malgrat que hi ha estudis que asseguren que tant homes com dones prefereixen les veus neutres i femenines per comunicar-se amb les andròmines electròniques. Cert és, però, que també hi ha recerques en altres direccions. Apple, per exemple, justifica el seu ús perquè és més càlida i acollidora que la masculina. I com els altres fabricants, es defensa assegurant que els usuaris poden configurar els seus assistents.
A la Mobile Week celebrada mesos enrere a Figueres, l’enginyera de telecomunicacions i periodista, Pilar Roura, també assenyalava el sexisme en el món tecnològic. Ho exemplificava amb una traducció del turc (sense gènere gramatical) a l’anglès: Google assigna a les professions el gènere de qui l’exerceix. És a dir, l’ofici d’infermer és en anglès «she (ella) és infermera» i metge és «he (ell) és metge».
Una paradoxa més en un món que gràcies a la tecnologia evoluciona ràpidament, millorant la nostra vida, però que manté uns estereotips que socialment ja hauríem d’haver superat.
