L’any 2007, Ramon Tremosa publicava un llibre visionari amb un títol provocador: Catalunya serà logística o no serà. En aquell llibre s’exposaven tota una sèrie de dades a escala europea i internacional que posaven en evidència la importància en l’economia mundial d’un sector com el de la logística i, sobretot, les oportunitats de Catalunya per esdevenir una potència en aquest camp.

Tremosa, que es coneix bé el funcionament de les institucions europees i el teixit empresarial català, ha fet una actualització d’aquella primera obra i recentment ha publicat Catalunya, potència logística natural (Ed. Pòrtic, 2021).

El sector de la logística sovint se’l relaciona amb grans infraestructures, un impacte paisatgístic poc amable i llocs de treball poc qualificats. Tanmateix, és un sector que, si es porta a terme de forma sostenible i planificada, no ha de comportar grans trasbalsos i pot oferir moltes oportunitats.

L’evolució de la logística cap a l’àmbit de la digitalització (Amazon n’és un exemple clar) ha fet augmentar el valor afegit dels llocs de treball, més qualificats, més tecnològics i especialitzats. Molts països europeus ja fa anys que tenen graus d’enginyeria logística. Perquè la logística no és –només– el transport i emmagatzematge de productes, sinó que també pot incorporar un graó més de la cadena de producció aportant valor afegit als productes. I això vol dir molts més llocs de treball qualificats.

És un sector estratègic. O pot ser-ho. El context geogràfic el tenim, però s’hauria de treballar en diferents fronts que són claus per tal que esdevingui una realitat.

No hi ha receptes màgiques però hi ha indicadors. En estudi fet per una important consultora internacional a través de centenars d’enquestes a directius i empresaris sobre quins eren els cinc principals atractius per fer negocis a Flandes (on hi ha el port d’Anvers, de referència logística europea) eren: (i) la qualitat de vida; (ii) la qualitat de la mà d’obra; (iii) excel·lents infraestructures i comunicacions; (iv) estabilitat del clima social i (v) una excel·lent base logística.

Alguns d’aquests aspectes ja sabem que els tenim i, evidentment, els hem de cuidar.

Els reptes són les bones connexions i la formació especialitzada.

Pel que fa a les infraestructures no és el moment de fer aquí el llistat –que seria massa extens– dels greuges, retards i despropòsits que patim per la desídia, ineficiència i centralisme del govern central en relació amb el corredor mediterrani o les connexions ferroviàries o viàries amb punts estratègics. Ramon Tremosa ho exposa de forma molt clara en el seu llibre. Necessitem connectar-nos de forma ràpida i fàcil al món.

L’altra pota és la formativa. És una bona notícia que Figueres ofereixi el cicle formatiu superior de transport i logística. Insistir a intentar captar l’excel·lència i el talent d’aquí i d’arreu, creant un context en el qual intervenen molts factors, però que podria començar amb la vinculació més estreta entre centres formatius i les mateixes empreses.

No m’atreviria a dir que l’Empordà serà logístic o no serà, però sí que l’Empordà ha de començar a fer apostes estratègiques per diversificar la seva economia i la logística és una d’elles.