Avui, quan escric, és el que últimament –des de mitjans del segle passat– s’ha donat a conèixer com el Black Friday, un dia que s’originà a Filadèlfia (EUA) i que és el divendres després de la diada nacional nord-americana anomenada d’Acció de Gràcies. Aquest Black Friday és un dia on hi ha moltes rebaixes per fomentar la compra en el que comercialment és l’inici de la campanya de Nadal. I et diuen que pots estalviar molt. I sembla que sí, que t’estalvies molt... sobretot si no compres res!

Després, en aquesta moguda americanicista, ve el Cyber Monday per fer les compres per internet. Però a partir d’aquí ja empalmem amb tota una corrua de dates del nostre calendari d’advent. Comencem amb el viaducte de la Immaculada Constitució; segueix Santa Llúcia, que tradicionalment inaugurava les fires de Nadal i les il·luminacions de carrers i comerços; continua la vigília de Nadal amb el tió, la diada nadalenca amb el tradicional àpat familiar i Sant Esteve amb els canelons; després arribem al comiat de l’any i la benvinguda del següent, i els concerts d’any nou; durant aquests temps tenim també les quines arreu; i sense adonar-nos-en arribem a la cavalcada i a la diada de Reis. I si hem sobreviscut, iniciem el que es coneix com «la cuesta de enero», que són les vaques magres de gener, i potser fins i tot de febrer i de març...

Aquests dies que vivim ara són els més curts de l’any i, doncs, amb menys insolació. És per això que tota la natura es posa a reposar... menys els humans, que ens agafa una febre especial i sembla que s’acabi el món... De fet, segons les tradicions dels països nòrdics, el sol es moria el dia més curt de l’any, i aquí a la terra s’havia de mantenir la llum i el caliu necessaris, ja que hi havia la promesa que tornaria a nàixer si així es feia. I així era, i amb el renaixement del sol començava per a ells un nou any. I així és també en la litúrgia cristiana. Per això es va posar també la commemoració del naixement de Jesús en aquestes dates, donant la idea de naixement de la llum. Que ho hàgim convertit tot plegat en una cursa consumista no té res a veure ni amb el repòs anual de la natura ni amb les tradicions paganes o religioses... però ja se sap que la natura ens importa poc, i que som capaços de transformar les tradicions segons les circumstàncies i els interessos.