Pandelís Prevelakis va ser un escriptor cretenc, de parla grega i, per sobre de tot, un enamorat de la seva terra. Maria Àngels Anglada va enamorar-se de la seva narrativa, especialment de la Crònica d’una ciutat, i també Josep Pla, que va escriure d’aquesta novel·la que «descriu simplement una ciutat d’ara, però en realitat arcaica, plena de vincles comunitaris i platònics».

A la Crònica d’una ciutat, és cert, hi apareixen un munt de personatges de la Réthimno de Prevelakis, tots ells bondadosos, modestos, cultes i educats. En definitiva, amb els atributs humans que poden fer millors les persones. Aquests personatges, com l’adroguer Ioannis Kónsolas, el mestre Stratís Birmizós o el bisbe Ieròteu, desprenen l’essència de totes les qualitats i les passions humanes. El lector, simplement, ha de rendir-se a la humanitat universal de la realitat prevelakiana.

S’ha dit que la ciutat de Réthimno pren vida des de la nostàlgia a les pàgines de Prevelakis. És veritat. L’escriptor cretenc personifica la ciutat de tal manera que podem imaginar-los-la com un ens orgànic, vivent, que respira, bategant. Li dona vida com si ella mateixa nasqués, creixés i s’estengués a la part del nord de Creta, a la riba de la mediterrània.

Què ho fa, que Pandelís Prevelakis aconsegueixi donar vida a un conjunt de cases, un port petit i unes rodalies que podrien passar desapercebuts a qualsevol? Fa de mal dir, francament! Després de quatre o cinc lectures al llarg de vint anys, m’atreviria a dir el següent: Prevelakis va escriure aquesta novel·la des de la nostàlgia; hi descriu uns personatges tan bondadosos que fan possible que «Réthimno tenia tothora les portes obertes de bat a bat i podies entrar a les cases sense trucar»; s’hi personifiquen amb to d’humor alguns animals, com els cavalls o la somera del mestre Stratís; les descripcions són molt acurades, amb una encertada precisió terminològica i sense estalvi de detalls; i, per últim, la vaguetat, que fa possible que una pretesa «crònica» esdevingui volgudament una obra literària excel·lent.

L’Eusebi Ayensa és, sens dubte, un luxe per a la cultura catalana. Només ell, filòleg i traductor de la llengua grega, podia traslladar al català una novel·la d’aquestes característiques. Ho va fer vint-i-dos anys enrere, però la Crònica d’una ciutat va desaparèixer ràpidament de les prestatgeries de les llibreries. Ara se’ns brinda l’oportunitat de llegir-la en aquesta traducció revisada i corregida, dins la col·lecció Univers del Grup Enciclopèdia, amb una presentació de Rafel Nadal, un pròleg de la cretenca Khrissa Damianaki i l’epíleg Un enamorament de Maria Àngels Anglada.

A les nostres llibreries torna a haver-hi un llibre agradable i excel·lent, amb una prosa aparentment popular però de base culta. Si voleu gaudir d’una obra que us seduirà, no dubteu: aquesta Crònica d’una ciutat, de Pandelís Prevelakis, en traducció d’Eusebi Ayensa.