Es percep en l’ambient que molta gent està esperant amb ànsia i il·lusió aquest proper llarg cap de setmana. Posar un pont el dimarts, plegar d’hora el divendres i enfilar, de dissabte a dimecres, cinc dies per gaudir de moltes de les coses que ens han estat limitades pel virus. Fins i tot, hi haurà agosarats que s’atreviran a pujar a un avió esquivant tota mena de certificats i controls sanitaris exhaustius.
Han estat molts mesos de confinaments i restriccions forçades i es respira una flaire de festa que embriaga.
I el fet de veure les festes de Nadal a prop, que sovint aclapara el temps amb visites, dinars i sopars, fa que aquests dies desprengui encara més sensació de llibertat.
Carrers enllumenats, botigues obertes i bona oferta per il·lusionar-se per preparar unes Festes que l’any passat varen passar de puntetes.
Tot això està molt bé i el descans és ben lícit i sovint merescut, però fuig de l’objectiu primitiu d’aquests dies i de gairebé tots els que, durant l’any, es pinten de vermell al calendari.
Que lluny queda l’origen de tot plegat, aquells dies que, extraordinàriament, els nostres avantpassats no treballaven i els servia de celebració i recolliment.
Camisa neta, missa de matí, rostit i postres de confiteria, potser sardanes a la tarda.
En arribar Setmana Santa, dies de silenci i oració i joia final o homenatge al Sant del dia o esperar la festa major per la ballaruga a la plaça. És el que es deien «festes de guardar».
Reflexionant sobre la situació actual, en un país laic i apolític, el que caldria és esborrar aquests tòpics i posar el mateix nombre de dies de festa, però en dates estratègiques, per aprofitar ponts, explotar el turisme i que la gent gaudeixi més enllà que els agradi o no una constitució o de si creuen o no en el dogma de la Verge. Que cadascú celebri les dates assenyalades segons les seves creences de porta endins i «guardem» les festes per adaptar-les d’acord amb els nous temps.
Com, de fet, farem la majoria en aquests cinc dies, que ni tan sols pensarem el motiu pel qual no cal que anem a treballar.
