Recentment hem assistit a una activitat organitzada conjuntament per un ajuntament gironí i l’associació de protecció civil, sobre com actuar en cas de catàstrofe. La persona convidada com a ponent principal era Narcís Bardalet, un referent de prestigi en el món de la medicina forense, tot i que la seva saviesa i tarannà autodidacte depassa la disciplina acadèmica. Segurament per això se’l va convidar. De molt bona factura, l’acte i Narcís Bardalet van estar brodats. Ara bé, és sorprenent, en relació amb els organitzadors –que tenen mèrit d’haver tingut aquesta iniciativa–, que s’hagin focalitzat de comú acord amb protecció civil, en com actuar davant una catàstrofe i no de com actuar per prevenir una catàstrofe. Òbviament l’enfocament és diferent i haurien hagut de convidar altres professionals o experts, cosa, penso, fàcil de trobar.

En teoria, semblaria que ajuntaments, polítics i científics fugen de la pesta en relació amb les polítiques i els dispositius d’adaptació i resiliència al canvi climàtic: la prospectiva i la prevenció de riscos, planificació i anticipació d’impactes per desastres (el 95% dels desastres «naturals»), gestió de la vulnerabilitat d’àrees o zones inundables o sequera extrema i buidat d’aqüífers, plans d’emergència, evacuació, sirenes, refugis climàtics (per calor/fred o per inundacions catastròfiques), sensors, dics de contenció, dunes artificials, deconstrucció, expropiació i/o trasllat d’àrees, zones, edificis o serveis de zones de risc a zones segures, dipòsits per emmagatzemar aigües pluvials sobrants per quan no plou, etc.

Tot es deixa sempre per l’any vinent, perquè aquest any no tenim pressupost. Però «no tenim» pressupost, perquè el gruix se’n va a despeses de mitigació del canvi climàtic, especialment per a la transició energètica. Molts ajuntaments aposten per projectes de transició energètica dels fons de reconstrucció europeus «Next Generation». En algun cas autèntiques milionades! És a dir, mentre com prevenir una catàstrofe va quedant com quelcom que farem l’any vinent (o potser ja se n’ocuparà protecció civil, bombers, la Creu Roja, els metges forenses i les companyies d’assegurances), alguns van a bufetades, per veure qui treu més rendiment polític amb la transició energètica. S’acusa l’economia verda i el capitalisme verd de no sé quantes coses, però dins l’àmbit públic, s’està fent exactament el mateix. Però, compte! Són ens públics! Entrem en l’acceleració de la crisi climàtica, que no és únicament energètica, i els ajuntaments i les institucions, que no facin els deures, assumeixen una greu responsabilitat on la ciutadania els passarà factura i no sols a les urnes, per inacció climàtica.