L’Ajuntament de Roses ha anunciat aquest mes la posada en marxa d’una nova acció a Santa Margarida que han anomenat Programa d’Acció Social i Comunitària. La proposta pretén dinamitzar el territori per donar resposta a les necessitats i inquietuds des d’una mirada participativa. La idea a priori és interessant, però el plantejament m’ha despertat moltes preguntes, sobretot si parlem de la metodologia i l’enfocament.
És cert que la urbanització de Santa Margarida ha estat sempre històricament delicada de gestionar, i predestinada a ser un espai dormitori i únicament d’ús turístic però si anem a l’arrel de la qüestió i parlant de la necessitat de promoure la cohesió territorial i social, no és únicament un problema de Santa Margarida. A causa de l’abandonament i inoperància de les administracions el problema és generalitzat a tot el municipi de Roses. Per tant, plantejar un programa comunitari a una única urbanització és, al meu entendre un plantejament erràtic en una Roses amb problemes endèmics, interconnectats, compartits i crònics de forma generalitzada. És cert que durant uns anys es van intentar fins i tot delegar regidors encarregats per cada urbanització però no va funcionar. Crec que cal un plantejament global i encara amb més raó si estem parlant d’una dimensió social. Urgeix un programa d’acció comunitària i social inclusiu per tot el municipi que impliqui tant els rosincs i rosinques del centre neuràlgic fins a la resta d’urbanitzacions (Mas Oliva, Mas Mates, Mas Fumats, els Grecs...).
Fer un pla d’acció comunitària com si fos un bolet o com si les urbanitzacions fossin un compartiment estanc aïllades de tot és poc ambiciós i no permet resoldre els problemes de la gent des d’una mirada estratègica. Roses no és aliena als problemes del món actual i es veu amenaçada per la gentrificació i gravíssim problema de l’habitatge, la polarització social, la pobresa crònica o l’emergència climàtica. Per problemes globals, necessitem plantejaments comuns.
