Llegeixo que els interins que faci cinc anys que ocupen una mateixa plaça passaran a ser funcionaris de ple dret sense necessitat d’opositar. Diu que les administracions abusen de la temporalitat i que per aquest motiu cal donar seguretat als treballadors que ocupen tals places.

Algú hauria d’advertir als governs que no és el mateix la temporalitat al sector públic que al sector privat. La temporalitat al sector privat se soluciona passant el treballador a fix, la qual cosa implica que, en el pitjor dels casos, l'empresa haurà de pagar una indemnització taxada per llei al treballador que vulgui fer fora. Però al sector públic l’esmentat privilegi significa donar caràcter d’indefinit i de per vida a l’empleat. Salta a la vista que el tractament és absolutament divers i incrementa la llista de prebendes que separa el sector públic del privat.

Tradicionalment, quan li preguntaves a un nen què volia ser de gran, o bé et deia que no ho sabia (del tot normal no tenir les coses clares quan encara s’és jove i immadur) o bé et deia una professió o un ofici (bomber, fuster, professor, banquer...). Avui els nens segueixen majoritàriament sense saber res, però ja es comença a detectar una part del jovent que opta per respondre amb una categoria en lloc d’un treball: «Vull ser funcionari». A seques.

I jo pregunto: amb el que costa que la gent s’arrisqui, sigui muntant empreses, estudiant a dojo o invertint innombrables hores a la feina... Com avançarà una societat on el premi al risc i a l’esforç brilla per la seva absència? Quan es tria una feina pels avantatges que suposa, en lloc de per la vocació que implica, quan s'escull un camí per la facilitat que aporta descartant el repte, d’alguna manera es convida un país a caure en la comoditat dels mediocres.

És molt important gestionar bé la cosa pública, però en condicions de mercat, amb exàmens i auditories de rendiment. O, si no, com a mínim, que s’ajudi a millorar la conciliació i les condicions dels treballadors de les empreses privades, que posats a gastar pressupostos estaria prou bé. Però en qualsevol cas deixant d’ampliar les diferències entre els públics i els privats.

De fet tot lliga: mantenir les oposicions com a filtre per entrar a treballar a l’administració era demanar massa al país que permet graduar-se tot tenint assignatures suspeses...