Vivim temps intensos i únics, una pandèmia mundial no es passa cada dia, i encara no la podem donar per acabada del tot. L’esforç dins l’àmbit sanitari ha estat impressionant, els professionals s’hi han deixat la pell, els investigadors han trobat vaccins en temps rècord, i la societat ha reaccionat –majoritàriament– amb responsabilitat.
Fa pocs dies vaig anar a urgències, ja que la mare va necessitar l’atenció d’aquest servei, i vull escriure unes reflexions i explicar la meva experiència. A la mare, la van portar en ambulància des de casa seva fins al CAP de Roses i posteriorment la van derivar a l’Hospital de Figueres. Els professionals del transport sanitari són uns herois sovint maltractats –per les seves condicions laborals– als quals cal cuidar i reconèixer el seu paper decisiu en la cadena sanitària. Són els primers que acudeixen per atendre les persones –sovint molt espantades i preocupades– les calmen, inspeccionen i porten allà on pertoca depenent de cada cas i els seus protocols.
A causa de la Covid, la mare va viatjar sense acompanyant a l’ambulància, i quan va arribar a Urgències, allà l’esperàvem ma germana i jo. De seguida la van ingressar, i el personal de recepció ens va atendre molt bé, ens van indicar que esperéssim i que ja ens avisarien. Durant l’hora que vaig esperar, vaig comptar unes 5 ambulàncies, amb els seus 5 ingressos corresponents, a més de 5-6 persones que van arribar en cotxes particulars, un munt d’ingressos i alguns de greus. A tothom se’ls va atendre de seguida i van entrar cap a urgències ràpidament. Vull destacar que a Urgències atenen la gent segons la urgència de la persona, i no per ordre d’entrada (com equivocadament es pensa molta gent), d’aquí que a menys gravetat més temps d’espera. I això és molt important, perquè els esforços sempre han de ser dedicats a qui està més malament. Finalment, vam poder entrar amb la mare, en el meu cas, m’hi vaig passar unes quantes hores acompanyant-la, fent-li costat, i observant com el servei d’urgències a Figueres funciona perfectament gràcies als seus professionals, un servei imprescindible per a tot l’Alt Empordà, i que gestiona la FSE. I això ho vull posar en valor, i agrair a tots els excel·lents professionals que ens van atendre aquell dia, quan al final tot va quedar en un ensurt.
La Sanitat necessita més recursos, i l’Hospital de Figueres també, fa massa temps que a pressupostàriament no se’l tracta com li pertocaria per la seva importància i pes, i això cal que se solucioni. Sanitat ha de posar més diners al nostre Hospital Comarcal i fer-hi inversions perquè es consolidi com un gran pol sanitari que doni servei a tota la nostra comarca.
