Moltes ciutats grans han començat a organitzar una xarxa d’espais públics climatitzats per poder acollir persones vulnerables en moments de climatologia extrema. I a aquests espais els han donat el nom de «refugis climàtics». Un nom que a moltes persones no els ha agradat perquè els sembla catastrofista. I potser sí que ho és. I potser també és veritat que tampoc no està tan lluny de la realitat. O potser sí. Ves a saber. Estem vivint un temps en què ens movem entre la incertesa i l’esperança. La incertesa ens fa reaccionar i ser prudents, més o menys. I l’esperança ens fa oblidar la prudència i continuar amb la vida de sempre, com si les alertes diverses i variades que anem rebent no servissin per a res.

Totes aquestes ciutats que estan preparant la xarxa de «refugis climàtics» per una banda –i també d’altres ciutats, i poblacions grans i algunes de xiques– resulta que per l’altra ja tenen a punt tota la lluminària nadalenca (que cada any s’encenen més aviat) com si no fes falta un estalvi energètic urgent. Es diu que (entre altres coses més romàntiques) és per propiciar el comerç i les compres d’aquests dies, com si no haguéssim de començar –també– un decreixement autèntic i real, encara que sigui esglaonat...

Últimament, en diferents fòrums, conferències i altres espais de trobada on es debat –entre altres– la situació en la qual ens trobem (i on he assistit gràcies a internet) he sentit la paraula «educació», en diferents idiomes. Fa falta educació. I em recorda una vegada que el president Maragall va dir que el nostre país necessitava tres coses bàsiques i molt importants: «La primera és educació; la segona és educació, i la tercera és educació».

Però..., com s’educa? Som conscients que hem d’entomar el resultat i, doncs, les conseqüències de les nostres actuacions? Com podem lamentar-nos de les instal·lacions de parcs eòlics i fotovoltaics si no ens organitzem, no només per queixar-nos, sinó per produir la nostra pròpia energia? I com no hem d’acceptar que ens vinguin empreses per a generar-ne i vendre’ns-la si en gastem sense miraments?

Potser les meves paraules són exagerades. Segurament podria matisar-les i explicar-les. Però això requeriria un espai que aquesta columna no té. Que serveixin almenys per a la reflexió.