L’edició d’enguany dels guardons Amos de l’Àrea, que premien els jugadors i jugadores més decisius de l’Alt Empordà, arriben en un moment molt important i ens recorden, en primer lloc, que cada cop estem més a prop de la desitjada normalitat, tant en l’àmbit esportiu com de l’oci i la cultura, que han vist com les darreres setmanes es tornaven a omplir estadis, teatres i museus. En segon lloc, que aquests premis, que ja arriben a la seva desena edició, han adquirit prestigi i rellevància en el món de l’esport comarcal. Així doncs, una edició molt especial.

Amos de l’Àrea representa l’essència del futbol, el gol. Els davanters volen i dolen per marcar, i la seva capacitat golejadora és el que els fa millors o pitjors; i els porters, gairebé es podria dir que el seu únic objectiu al camp és evitar-los.

Històricament, els davanters s’han emportat la glòria, la fama i el reconeixement, ja que el gol és el leitmotiv d’aquest joc. Però en aquesta ocasió voldria fer un reconeixement als porters, que per diverses raons, viuen el futbol d’una manera especial, primer perquè són els únics que juguen amb normes diferents i, segon, perquè el seu és un ofici de màxima solitud, sovint ingrat i poc reconegut, perquè la seva tasca és esmenar els errors dels seus companys, o encaixar els encerts dels rivals.

Amos de l’Àrea reconeix mèrits individuals, però m’agradaria fer esment al valor de l’equip, sense el sentit de pertinença al grup, el sacrifici individual pel bé col·lectiu, la cooperació i la solidaritat entre companys, aquests premis individuals no serien possibles. Com va dir Alfredo Di Stefano: «Cap jugador és tan bo, com tots junts».