Quan encara no s’havien popularitzat les agendes virtuals, va tenir moments d’esplendor l’Agenda Llatinoamericana, un llibre més que una agenda, que ressalta els valors humans i cristians de l’ecologia, l’esperança, i ens fa entendre que «un altre món és possible».

Fa trenta-un anys que hi ha versió en català d’aquesta Agenda. Per aquest proper any 2022 dedicat a «Organització Popular. Esperança i acció transformadora». Encara ara la faig servir com a agenda de taula de despatx; sense descuidar les agendes virtuals que ens ofereixen les noves tecnologies i les seves xarxes.

Fins i tot per al jovent, que ja ha nascut amb les xarxes incorporades al seu tarannà, val la pena d’accedir a aquestes Agendes perquè són anuari d’esperança, manual de companyia, recull de memòria històrica, antologia de solidaritat i creativitat, eina pedagògica i signe de comunió.

En aquestes darreres setmanes de l’any hi ha municipis i parròquies que en fan la presentació, perquè és certament un llibre ple de contingut, amb escrits suculents sobre els diferents temes als quals es dedica cada any, tots ells entorn de les «causes» que el bisbe Pere Casaldàliga deia que eren més importants que la seva pròpia vida. I, a més, és un calendari ple d’esdeveniments que normalment no trobem a altres agendes.

Fa uns dies que des de la Taula de Cooperació de l’Ajuntament de Palafrugell em van convidar a fer-ne la presentació el divendres 26 de novembre a les set de la tarda a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Palafrugell, com a president de l’Associació «Amb les teves mans» i com a membre de la Taula de Solidaritat i Cooperació de Palafrugell. Molt ben acompanyat per Jordi Planas, coordinador de l’Agenda Llatinoamericana.

Aquests dies de la Cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic –COP26– a Glasgow, el Papa Francesc ha demanat «respostes efectives» que puguin oferir «una esperança concreta a les noves generacions». El punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el repte més gran com a espècie, la no autoextinció.

El virus de la Covid-19 ha desemmascarat encara més aquestes realitats de l’«evolució humana», que enguany es mostren en els pensaments variats i sempre profètics dels articulistes de l’Agenda Llatinoamericana. En l’edició del 2022, hi ha textos de personatges coneguts per a tothom (Pablo Neruda, Frai Betto, Leonardo Boff, Pere Casaldàliga, Arcadi Oliveres), però també hi ha articles de persones més properes i que moltes d’elles conec personalment i aprecio molt (Josep M. Terricabras, Dolors Terradas, Pere Torras, Sebas Parra, i altres).

Certament que la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la més gran de les esperances.

De signes d’esperança n’hi ha, tot i que en algunes realitats semblaria que no. Encara hi ha esforços titànics per evitar l’hecatombe global, i és allà on s’han d’encaminar els nostres esforços. L’adaptació ha començat, és clar que amb un enorme esforç per part de tothom, perquè la humanitat és així, canviar i adaptar-se és difícil: trencar paradigmes, treball de base, humanitzar la humanitat, són algunes de les claus que els moviments populars ja han començat a posar en pràctica.

I és a tots aquests esforços en conjunt que l’Agenda Llatinoamericana 2022 obre els seus espais, sempre en conseqüència del seu temps i de la seva gent. Presentem, doncs, aquest esforç de molts grups, de pensadores i pensadors, somiadores i somiadors, articulistes i editors que incansablement lluiten per aquestes esperances que impulsen les grans causes plantant cara als més grans reptes de l’espècie humana sense treva i sense dubtar.

Us animo a comprar l’Agenda. Per vuit euros tindreu un cabal de documentació, i ajudareu que els beneficis es dediquin a projectes de comunicació alternativa i de solidaritat internacional.