El Black Friday va arribar abans d’hora a Glasgow. La societat i la ciència demanaven un acord contundent per frenar l’avançament del canvi climàtic. En canvi, el compromís aconseguit a la Cimera del Clima (COP26) rebaixa l’objectiu inicial, planteja nombroses incerteses i fa la sensació que només s’ha tornat a donar una puntada de peu endavant. Ja era hora que els països entonessin el mea culpa en reconèixer no han fet prou per reduir les seves emissions, però haurem d’esperar un any més per conèixer les noves polítiques climàtiques mundials.
Un dels objectius de la COP26 era assegurar que l’escalfament global no superaria els 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials. Un compromís heretat de la reunió de París el 2015 i que, amb les contribucions de Glasgow, encara queda lluny. Abans de la cimera la previsió de l’augment global de la temperatura era de 2,7 graus. Ara, si tothom compleix, ens quedarem en els 2,4 a finals de segle.
Segur que no ha estat fàcil aconseguir un consens entre les 197 parts que han intervingut a Glasgow. Però, una vegada més, ens queda la sensació que hi ha més bones intencions que un pla establert per evitar una catàstrofe que afectaria milions de persones i faria inhabitables més zones del planeta. Els científics fa temps que defensen que, quan abans es produeixi la reducció de les emissions, menys fenòmens meteorològics extrems es donaran i l’impacte sobre la vida de l’home i les seves activitats serà inferior.
Glasgow ja és història encara que l’emergència es manté i queda molta feina a fer. Segurament, tot hauria anat millor si els assistents a Glasgow haguessin escoltat amb més atenció la intervenció inaugural del naturalista David Attenborough: «Si actuant per separat som capaços de destruir bona part dels ecosistemes, imagineu-vos les possibilitats de regeneració si actuem units». No perdem l’esperança.
